Ho dèiem fa pocs dies. Massa pocs. Fins que no hi hagi una revisió dels punts negres de la xarxa viària andorrana no ens cansarem de reclamar-ho. Ahir qui va perdre la vida va ser un motorista de 36 anys. Divendres va ser una dona de 38 anys, que va tenir el mal encert de travessar el carrer en aquell moment nefast.

Els accidents de trànsit són una xacra que pateix la nostra societat i que no podem assumir com si fossin fets aïllats, puntuals. No tot es redueix a una imprudència de fatals conseqüències, a la pluja torrencial d'un dia, a alguna circumstància fortuïta que no es podia preveure de cap de les maneres.

De ben segur, la sinistralitat a les carreteres –i també als carrers– es podria reduir prenent les mesures necessàries, eliminant aquells factors de risc que són efectivament suprimibles.

La inseguretat viària afecta a tothom: vianants, ciclistes, motoristes, conductors. Pensant en els vianants, no ens cansarem de denunciar el perill que suposa el pas de zebra que hi ha al pont de París, just on conflueixen els vehicles que baixen de la rotonda de la Dama de Gel, des d'Escaldes-Engordany, amb aquells que, provenint de Bonaventura Armengol, fan tot el tomb per anar a buscar l'avinguda de Meritxell o el carrer de Prat de la Creu, a Andorra la Vella.

Els ciclistes es troben amb carreteres sense voral o amb un voral ridícul i desigual, amb clots. Per no parlar del perill que els suposa haver de compartir carril amb aspirants frustrats a corredor de ral·li. Del carril bici acordat pel Consell General, tal com vam recordar a l'estiu des d'aquestes mateixes pàgines, res de res.

Els motoristes pateixen especialment als encreuaments perillosos i també en algunes rotondes. Igual que els conductors en general. Però ja se sap: el xassís d'un cotxe o d'una furgoneta, si no es va a una velocitat excessiva, sol protegir el conductor en cas d'accident. Això no passa quan es va en moto: el motorista, malauradament, és qui rep els cops.

Insistim en la idea que els accidents de trànsit són una xacra social. Com a societat hem de plantar-nos i demanar les mesures necessàries per reduir la sinistralitat i també per reduir la mortalitat en cas d'accident.

No podem quedar-nos impassibles. Si sabem de trams perillosos, si estem convençuts que calen semàfors en un carrer determinat, si creiem que una rotonda dificulta la visibilitat, etcètera, etcètera, ho hem de fer saber. Als comuns, al Govern. Perquè la responsabilitat també és nostra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.