El nou Consell Superior de la Justícia s'estrena amb tot de velles reivindicacions –i algunes de més noves– damunt la taula. De moment, el president acabat d'estrenar en el càrrec, Enric Casadevall, s'ha compromès a avançar un any la informatització de la Justícia, de manera que la implementació del nou sistema informàtic sigui una realitat el 2014. No es tracta només de millorar les eines de treball, sinó, sobretot, d'agilitzar els procediments. Això, al costat de la creació per llei de la figura de l'executor privat de sentències civils i administratives –el famós huissier– haurien de permetre que l'administració de Justícia fos «més ràpida i eficaç», amb paraules del mateix Casadevall. Fa menys d'un mes, i coincidint amb l'obertura del nou any judicial, el seu predecessor, Lluís Montanya, alertava que «una Justícia que és lenta no és Justícia».

Les restriccions pressupostàries que imposa la conjuntura no poden paralitzar les reformes necessàries. Com a mínim, no totes. Els nous responsables del Consell Superior de la Justícia hereten unes prioritats, que passen per posposar la construcció de la nova seu de la Justícia, però, pel que sembla, no es resignen a allargar gaire més la modernització dels mitjans tècnics.

A propòsit de l'aprofitament dels espais buits del Consell General, s'ha parlat molt de la separació de poders –del poder legislatiu i del poder executiu. La independència del poder judicial, igual que en els altres dos casos, depèn de les lleis i no pas dels espais físics. D'acord. Això no obstant, la dignitat de les institucions implica també la dignitat dels espais que ocupen. No és una qüestió de luxe o d'ostentació: és la visualització de la importància que els conferim i, a la vegada, és la garantia perquè desenvolupin la seva tasca en condicions que siguin òptimes. No podem perdre de vista que els tres poders –legislatiu, executiu i judicial– són els pilars de l'Estat de Dret.

Si cal posposar la construcció de la nova seu de la Justícia per l'obligada restricció pressupostària, es posposa. Però quan els comptes de l'Estat permetin plantejar noves infraestructures, com a societat hauríem de tenir molt clar que aquesta nova seu és una prioritat de país.

El que sembla més barat –i, per tant, més fàcilment assumible– és donar compliment a una de les reivindicacions del Col·legi d'Advocats: la gravació de les vistes orals. Al cap i a la fi, no deu ser gaire diferent dels circuits de televisió que hi ha a l'edifici administratiu de Govern i també al nou Consell General. Els advocats, que d'això en saben, asseguren que és una garantia processal. A veure si amb el nou CSJ se'n surten.

Per a més informació consulti l'edició en paper.