Sovint es parla dels «punts negres» de la xarxa viària. Cadascun d'aquests «punts negres», darrera de l'eufemisme, amaga històries de dolor, històries que tenen noms i cognoms, vides segades, famílies destrossades.

Aquest divendres, l'avinguda de Sant Antoni de la Massana es va convertir en l'escenari d'una nova tragèdia: una dona 38 anys va morir atropellada i una nena de 9 anys va resultar ferida en el mateix accident. Sobre la responsabilitat del conductor, és la Justícia qui haurà de dirimir si es tracta efectivament d'un homicidi per imprudència.

Però tots plegats tenim la nostra part de responsabilitat. És una evidència que molts cotxes irrompen a la Massana a una velocitat excessiva. El rètol que indica l'entrada al nucli urbà hauria de ser suficient perquè els conductors fossin conscients que la carretera general es converteix en una avinguda, que el límit de velocitat passa dels 60 als 50 quilòmetres per hora i que, en qualsevol moment, un vianant pot creuar-se per davant, utilitzant un dels passos de zebra que hi ha pintats a la calçada o bé cometent, ell també, una temeritat.

Però malauradament el rètol no és suficient avís per a tothom. Divendres mateix, en declaracions que no quedaran recollides en cap notícia, un noi explicava que, quan es va apuntar a l'autoescola, la primera vegada que li van preguntar qui té prioritat en un pas de vianant, va respondre que els cotxes. Això és el que ha vist tota la vida. La norma és, a la pràctica, l'excepció.

Quan la mala educació viària té conseqüències fatals, no ens podem permetre el luxe de quedar-nos de braços plegats i esperar, impassibles, un nou accident. A l'avinguda de Sant Antoni li fan falta semàfors –els imprudents ho solen ser igualment a les rotondes i, per tant, aquestes no són la solució.

I més sancions en general. No és la primera vegada que, des d'aquestes línies, denunciem el fracàs d'una xarxa de radars que tothom sap on estan instal·lats.

L'educació viària és fonamental, a l'escola i a les autoescoles. També ho és la sensibilització –potser farien falta campanyes com les que es fan als països veïns, pròpies, adaptades a la nostra realitat de país petit de muntanya.

Però, davant de les infraccions, cal mà dura. I també cal una anàlisi aprofundida del conjunt de la xarxa viària per detectar els trams perillosos, les rotondes «cegues» com la del Km. 0, els sots, les rectes per on es corre massa, les voreres que s'acaben sobtadament... Mentre no es faci, no ens hem de cansar de demanar-ho.

Per a més informació consulti l'edició en paper.