Des d'ahir ja es coneixen els detalls del projecte de pressupost del 2012 que el ministre Cinca va lliurar al síndic general, Vicenç Mateu. A grans trets, educació, sanitat i turisme se salven de la gran tisorada en un pressupost de «transició», tal i com el va qualificar el ministre de Finances, i que de moment quedà lluny de l'objectiu de dèficit zero que, segons càlculs de l'Executiu, podria ser una realitat allà pel 2015. Habitualment s'insisteix que salut i educació són els dos principals pilars de l'estat de benestar que els governants han de salvar de les polítiques de retallades, una màxima que no es compleix de forma general ni tampoc particular, com és el cas d'Andorra. De moment s'han descartat algunes inversions en l'àmbit de l'educació i, pel que fa a la salut, una gran part dels diners se'ls engoleix la branca general de la CASS, responsable en gran mesura del dèficit de 63 milions d'euros que es preveuen en el pressupost de l'exercici vinent, després de dos anys en què s'ha funcionat pel sistema de dotzenes parts.

L'elaboració d'aquest pressupost s'ha d'entendre que està marcada d'una banda pel projecte polític de la majoria governant, i en gran part pel condicionant econòmic, que ha impedit una major porció de disminució de les despeses per la fràgil situació del sistema sanitari públic, i també perquè l'Estat no pot desatendre les persones que viuen en una major precarietat i, per tant, es fa necessari dotar amb més diners les partides destinades a ajudes socials. Mentre no hi hagi signes de recuperació, aquesta serà una dinàmica amb la que s'haurà de conviure, doncs la destrucció de llocs de treball comporta l'increment de les diferències socials i el suport a les famílies que pitjor ho estan passant.

El que resulta veritablement preocupant és l'elevat endeutament i el fet que la majoria d'aquest s'hagi de tornar en un període inferior a un any. Cinca ho va avisar ahir en afirmar que aquest és el principal perill de futur, un escenari al qual s'han d'afegir unes negociacions amb Crédit Agricole que s'albiren més que complicades en un moment en què l'euríbor i els marges financers evolucionen a l'alça.

L'horitzó més immediat no convida a l'optimisme i l'Executiu té una feina difícil que afrontar. L'augment dels impostos indirectes i directes pot suposar un efecte balsàmic si es compleixen les previsions, però el consum intern i l'arribada de turistes segueix immersa en una dinàmica negativa.

Sembla clar que aquesta transició haurà de ser curta i que l'adopció de mesures és urgent si es vol l'equilibri pressupostari i, sobretot, per reactivar les inversions necessàries que evitin un estancament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.