Són ja dos anys que el país navega enmig de la tempesta econòmica sense pressupost, un fet que es podria considerar inaudit tenint en compte les circumstàncies però que s'ha convertit en una normalitat pautada pel clima polític. El bloqueig al Consell General –no es pot anomenar d'una altra forma– va emmanillar qualsevol iniciativa del Govern socialdemòcrata, un pols que va forçar la convocatòria anticipada d'eleccions com a únic camí per intentar diluir un escenari d'ingovernabilitat mentre al carrer es reclama accions contundents per intentar superar l'escenari econòmic. Ja vam dir en el seu moment que el bloqueig estava més supeditat a interessos polítics particulars que al bé del país. Andorra no es podia permetre no disposar de l'eina bàsica de la governabilitat, i ara per ara la prioritat passa perquè els comptes siguin operatius amb l'inici del nou any, una exigència que ha estat un repte impossible en les legislatures anteriors.

L'aclaparador domini del color taronja a l'hemicicle del nou Consell General no deixa dubte que la discussió parlamentaria serà un mer tràmit fins a l'aprovació definitiva del pressupost de l'any que ve, sobre el qual el ministre Cinca va fer algunes pinzellades dimecres passat a l'espera de donar més detalls la setmana vinent. Van ser tres escasses xifres que permeten fer una primera lectura. L'aplicació de la imposició directa nodrirà la partida d'ingressos, mentre que la contenció no es tradueix en una disminució de la despesa i el balanç final, segons les previsions, serà d'un dèficit de 63 milions d'euros, bàsicament pel llast que suposa per a l'Executiu el dèficit que ha d'assumir de la branca sanitària de la CASS, un assumpte d'interès nacional en el qual és obligada l'entesa entre els dos grups parlamentaris per aconseguir la reforma més adient per garantir el model de salut i alhora el menys traumàtic per als ciutadans.

Però tornant al debat polític, el PS va deixar clar ahir que no votarà en contra del pressupost –la qual cosa no significa tampoc un xec en blanc ni un vot positiu– i va apel·lar a la responsabilitat política per no dilatar en el temps la discussió de les esmenes i el tràmit parlamentari. Segurament hi haurà qui voldrà veure un gest d'oportunisme i de pragmatisme davant d'una votació que el Gabinet de DA ja té guanyada. Probablement no sigui aquest el motiu, sinó més aviat que s'aparquin algunes diferències –que hi són i grans– per impulsar al màxim un apropament entre dos postures antagòniques en molts aspectes però que tenen la mateixa meta. La història més recent és clara, i tots haurien de fer concessions pel país, també els que parteixen des d'una posició de més força.

Per a més informació consulti l'edició en paper.