És molt probable que el socialdemòcrata Jordi Font s'alegri de llegir les paraules del president de la CASS, Josep Delgado, quan aquest afirma que la revisió a l'alça del copagament sanitari «és de les mesures que possiblement estaran a la cua» i que n'hi ha d'altres «amb molta més potència econòmica» –tot això parlant d'aquelles mesures que s'hauran d'aplicar per pal·liar, i revertir, la situació deficitària de la Seguretat Social andorrana. Básicament perquè Font va ser dels primers que va posar el crit al cel quan el Govern de Toni Martí va mencionar la possibilitat de modificar els percentatges de pagament dels actes mèdics. «No s'hauria de parlar de copagament perquè la part que paga la CASS no cau del cel, sinó que surt de les cotitzacions», havia estat la reflexió de l'exconseller general socialdemòcrata i actual membre del comitè executiu del PS.

Aquest és un dels temes que va encendre l'opinió pública –i publicada– a les darreries de l'estiu. Cal anar amb compte perquè, en un moment de dificultat econòmica, amb un nombre creixent de llars que han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes, el fet de revisar a l'alça el percentatge del copagament sanitari es pot traduir en major desigualtat a l'hora d'accedir al sistema sanitari públic. Les patronals, tal com recull el document Andorra té futur, ho veurien amb bons ulls, però abans de prendre cap decisió en aquesta línia s'haurien de preveure molt bé les conseqüències a partir de les dades de caire socioeconòmic de què es disposen. No sigui que una part de la població –cotitzants de la CASS– quedi exclosa del sistema en no poder fer front al pagament de determinades proves mèdiques.

Una altra qüestió que està damunt la taula és de tipus qualitatiu: la qualitat del servei que s'ofereix i l'abast de la cobertura sanitària, superior a d'altres països.

Es tracta de temes molt sensibles. ¿Qui vol renunciar a serveis que semblaven consolidats? Posats a comparar-nos amb l'entorn, només cal veure la reacció davant les retallades que està patint el sistema sanitari català... En canvi, és fàcil que tothom es posi d'acord en la necessitat de retallar despeses supèrflues –evitant, per exemple, la repetició de proves mèdiques.

Com que el dèficit es produeix per una diferència negativa entre allò que s'ingressa i allò que es gasta –lliçons d'Economia per a principiants–, està clar que la solució passa per gastar menys, per ingressar més o per totes dues coses alhora. La CASS entra en una crisi estructural en el moment en què els serveis augmenten per llei, però l'estructura d'ingressos es manté. Toca una nova llei, a partir de l'anunciat pacte d'Estat. Per a Delgado, la data límit és el 2012. Però la reflexió, per molt que digui el president de la CASS, sí que és ideològica, sí que és política.

Per a més informació consulti l'edició en paper.