Doncs sí, alguna cosa es mou a Andorra. I no es tracta d'aquesta campanya «reutilitzable» que el Ministeri de Turisme va presentar fa pocs dies amb motiu de la festivitat imminent de Tots Sants. Es tracta, més aviat, de la cinquantena d'indignats que dissabte al vespre es van aplegar a la plaça del Poble d'Andorra la Vella, responent d'aquesta manera a una crida que va ressonar en ciutats i pobles de tot el planeta.

Un jove va prendre la paraula i va llegir el manifest unitari del moviment per a aquest 15-O. Un manifest que, sota el títol Units pel canvi global, reivindicava coses que podrien semblar tan bàsiques com l'accés a un habitatge, a una feina, l'educació o la participació política «real»; un govern al servei del poble, la regulació dels càrrecs polítics o la crítica a una societat que valora els diners per sobre de l'eficàcia i el benestar social.

És curiós com, amb els principis, tothom hi estaria d'acord. Probablement hi estarien d'acord, fins i tot, els polítics que tant indignen els indignats.

De moment, l'acció principal dels indignats és fer-se visibles a tot el món i, com dèiem, han arribat per fi a Andorra. L'encarregat de llegir el manifest a la plaça del Poble, Guillem Montoliu –andorrà que estudia Econòmiques a Barcelona– reconeixia que aquí no hi ha gaire indignats. Bàsicament perquè, segons ell, qui es queda sense feina i no en troba una de nova ha de marxar del Principat. Així de simple. Així de cru.

Els més crítics amb el moviment es pregunten: I després de la indignació, ¿què? El guru dels indignats, Stéphane Hessel, després d'escriure el famós llibre Indigneu-vos!, respon aquesta pregunta amb el títol de la següent obra: Comprometeu-vos!.

Aquest dissabte, Hessel va participar a la protesta que va tenir lloc a la ciutat austríaca de Graz. Allà va insistir, una vegada més, que els joves s'involucrin en la política «per canviar-la des de dins». I va demanar unió davant dels dos «grans perills» que amenacen el món: els danys que ha patit i pateix diàriament el medi ambient, i les diferències entre rics i pobres.

El compromís és, segons Hessel,la clau per transformar el món. És a dir, no n'hi ha prou amb indignar-se. La indignació és només un pas previ a l'acció. Dit d'una altra manera, l'acció és la conseqüència lògica, adulta i responsable, de la indignació. No es pot criticar els polítics, els banquers, etcètera –els «poderosos», en definitiva– i esperar que siguin ells qui, tots sols, ens treguin les castanyes del foc.

Per a més informació consulti l'edició en paper.