No deixa de ser curiós prendre consciència que el mòdul de menors del Centre Penitenciari continua buit i sense estrenar, a la vegada que la Fiscalia General posa en relleu que la delinqüència juvenil ha augmentat –la memòria de l'any judicial 2010-2011 recull 38 procediments de menors enfront dels 22 de l'any anterior. El fiscal general, Alfons Alberca, va aprofitar la inauguració del nou any judicial per evidenciar les mancances de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, que data de l'any 1999, i reconèixer que els motius d'internament de menors a la Comella són «molt escassos» i per a un període màxim de tres mesos.

«L'obsolescència» de la llei a la qual es va referir Alberca rau en el fet de jutjar els joves de 16 a 18 anys amb els mateixos instruments amb què es jutja els adolescents de 12 a 16 anys –els menors de 12 anys són «inimputables», tal com recull la normativa vigent.

Fa mal efecte, saber que el sistema judicial pateix restriccions pressupostàries, quan s'ha construït un mòdul que ara mateix és inservible –li manca encara equipament, també per falta de diners– i que possiblement serà poc útil, tenint en compte els pocs menors que coincideixen en un mateix moment al Centre Penitenciari.

La mania als espais buits va començar amb la nova seu del Consell General i tota la polèmica sobre els organismes que finalment s'hi traslladaran. És evident que el mòdul de menors de la Comella no es pot reaprofitar i, fins i tot, si deixem de banda certs arguments demagògics, haurem d'admetre que és positiu haver remodelat la presó per acollir –algun dia– els menors interns. Acollir-los segons disposa la jurisdicció que els és aplicable, és clar.

Abans no esclatés la crisi, anticipar-se a les necessitats era una qualitat apreciada en els polítics que tenen responsabilitats de govern. Ara sembla que les infraestructures planificades i executades fossin totes elles faraòniques. Ha canviat la perspectiva, certament.

En declaracions posteriors a l'acte d'inauguració de l'any judicial, Alberca va alertar del perill d'associar crisi i delinqüència. És tan fàcil, caure-hi... Però el fiscal general va assegurar que, una associació d'aquest tipus, és tan poc fonamentada com l'associació de la delinqüència a la immigració.

En canvi, el que sembla que no es pot dissociar és la crisi de l'administració de justícia. En realitat, les mancances pressupostàries i materials s'arrosseguen de fa anys. La crisi no en té la culpa, però sí que dificulta posar-hi remei. A la Justícia li caldrà, a més d'imparcialitat, enginy.

Per a més informació consulti l'edició en paper.