El Comitè Sectorial de Polítiques Socials de l'UCCI (Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes) va clausurar-se la setmana passada amb un consens en relació al camí a seguir per potenciar el benestar dels ciutadans. La cònsol d'Andorra la Vella va reclamar durant el discurs que donava punt i final al Comitè una legislació per part de l'Estat sobre polítiques socials, que hauria de garantir les igualtats entre la ciutadania.

El primer que ha de quedar clar és que estalviar en atenció social no es tradueix irremediablement en retallar el suport de les administracions a aquelles famílies que pitjor estan patint els efectes de la crisi. Abans de tocar els més febles, els polítics tenen l'obligació d'activar altres mesures per mantenir el principi de solidaritat i garantir la dignitat d'aquells ciutadans que es troben en la pobresa o en el seu llindar.

Dins d'aquest àmbit, el Grup Parlamentari Demòcrata està treballant en la redacció d'una proposició de llei d'atenció social, que reguli les prestacions. Es tracta d'un buit legislatiu important i es fa necessari un marc legal que reconegui el dret d'accés als serveis socials. Tal com s'apunta des de les files taronges es volen endreçar les prestacions, adaptar-les a les necessitats actuals de la societat –tenint en compte el context de crisi– i optimitzar els recursos. Alhora, la llei d'atenció social haurà d'incloure les pensions no contributives perquè siguin assumides exclusivament pel Govern i no sigui la CASS qui es carregui una responsabilitat que no li correspon, tal i com està passant en l'actualitat. L'objectiu és revisar els criteris d'accés a la xarxa sociosanitària, així com mancomunar serveis amb els comuns.

La crisi econòmica obliga a fer tota mena de replantejaments, perquè s'ha passat de l'abundància a l'escassetat i els diners que s'inverteixen han d'anar destinats a aquells que realment ho necessiten, i amb tota certesa.

Sobta que en la situació actual es pugui parlar d'abusos i de duplicitats. Administracions comunals i centrals tenen l'obligació d'administrar els diners públics amb la màxima prudència, rigor i austeritat, perquè els abusos que pugui cometre una part de ciutadans perjudica de forma directa els ajuts d'una altra part que sí necessita d'aquests diners, cada cop més escassos mentre que la demanda augmenta a causa de la precarietat global.

Per tant una llei d'atenció social sembla oportuna, sempre que imperi la filosofia d'optimitzar els recursos perquè arribin a les persones que de veritat ho necessiten, i sempre que s'eviti una tisorada social que generi més injustícies.

Per a més informació consulti l'edició en paper.