La data del 19 d'octubre està a la cantonada. És el dia límit per presentar les candidatures que concorreran a les eleccions comunals del 4 de desembre, a les quals només dos dels cònsols actuals aspiraran a la reelecció, ja que la resta ha esgotat els dos mandats consecutius que restringeix la llei electoral. A priori, el que està clar és que la propera legislatura estarà marcada per la renovació, potser no tant en les cares però sí en els càrrecs.

En aquests dies de frenesí per l'elaboració de les llistes es torna a evidenciar que la cita està extremadament –potser massa– condicionada pels noms. El programa i les solucions als problemes de cada parròquia queda en un segon terme, i el procediment no ha variat en absolut.

Per això l'elecció dels candidats s'està convertint en una batalla interna. En alguns casos per divergències en el lideratge, en altres pels pactes que s'han d'establir. També resulta inevitable que es faci una lectura en clau nacional, tot i el caràcter local de la convocatòria.

Els dos grans contendents el 4-D són els dos partits amb implantació nacional: la nova i triomfant DA, i el consolidat PS que passa per hores baixes; sense oblidar la particularitat laurediana amb una UL omnipresent i la influència de les famílies en aquesta parròquia, així com la decisió de Rosa Ferrer de liderar el seu propi partit sota la bandera d'una coalició que haurà de defensar la capital per la dreta i per l'esquerra.

Feta aquesta apreciació, queda clar que els dos gran partits comparteixen el repte de ser present a les set parròquies i difereixen en l'objectiu final. DA es veu prou forta per assumir el control dels set comuns i repetir d'aquesta manera els resultats de les generals, mentre que el PS s'ha de bolcar en canviar la tendència del passat 3 d'abril per evitar l'hegemonia taronja en tot el mapa comunal i iniciar així el camí d'una recuperació que necessitarà temps.

Ull però! El risc no prové sempre del contrincant i a vegades és bo tenir en compte els perills interns. Tampoc és bona aliada l'arrogància ni la prepotència i, com en l'esport, s'ha de saber valorar les virtuts del rival. Ho estem comprovant aquests dies, amb el ball de noms, les disputes entre sectors d'un mateix partit, els matisos d'aquells que se suposen que comparteixen una ideologia, i les dificultats per segellar pactes amb la volàtil idea de que la cursa està guanyada abans de començar-la.

La unió ara no s'estructura a l'entorn d'un enèmic a abatre per desallotjar-lo del poder. No està en joc el Govern i DA ho ha de tenir en compte. Tampoc el PS està lliure de fissures i necessita més solidesa que mai per fer un resultat digne.

Per a més informació consulti l'edició en paper.