El model turístic d'Andorra ha quedat obsolet. Aquesta és una realitat que han constatat els sector implicats en les propostes que han fet arribar al ministre Francesc Camp, i que queda reflectida en les xifres de visitants, en continu descens i sense que s'albiri un canvi de tendència, almenys a mitjà termini. Sí té a veure la crisi econòmica i la caiguda dels ingressos que es destinen a viatger, però no que el Principat hagi perdut el seu potencial atractiu.

Les tendències canvien, com els gustos i les modes, i segurament Andorra no ha sabut adaptar-se als canvis al mateix ritme que s'estaven produint. Per això, la conclusió més clara i contundent és que el model ha quedat obsolet. Ja des de l'anterior i curt manat es va començar a treballar per transformar aquest sector del qual Andorra té una dependència absoluta. El descens de visitants és massa acusat i exponencial que demostren que no només amb costoses promocions es poden omplir les pistes, els hotels i els comerços. Cal anar a buscar els visitants als mercats emissors, però sobretot cal saber vendre el producte i que aquest estigui adaptat a les apetències dels consumidors. Que Andorra figuri al lloc 84è entre les principals destinacions dels espanyols i en el 70è dels francesos és signe de que alguna cosa falla, tot i que s'ha fet enormes inversions, s'han millorat les comunicacions, es manté la presència a les fires internacionals i l'oferta hotelera i de restauració és molt amplia.

S'ha comentat en moltes ocasions que una de les vies de creixement del comerç és l'especialització. Potser també aquest és el camí per al turisme andorrà. La neu és un valor actiu, indispensable, però hi ha molts altres elements que es poden potenciar. Diversificar seria el concepte exacte. Entre les propostes que han fet arribar al ministre els col·lectius implicats amb el turisme n'hi ha moltes possibilitats per explorar. S'ha parlat de captar el mercat gay, molt exigent i amb un elevat poder adquisitiu, i també el de luxe, que és la cirereta de tots els destins amb prestigi. Però també hi ha d'altres molt interessant. Per exemple encara està sobre la taula el forfet país, el turisme rural, la cultura, la gastronomia, l'oci nocturn, i instal·lacions que per si soles ja serveixen d'excusa per fer el viatge fins al Principat.

Per fer aquest canvi de model, de mentalitat, es requereix una visió crítica i realista, que deixi a la llum les mancances i les deficiències i que eviti la fàcil queixa permanent que no acostuma a estar acompanyada d'una veritable voluntat de passar a l'acció. No sempre és qüestió de diners. Reinventar és tan fàcil com plasmar en realitats les propostes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.