Si una cosa va quedar clara en la roda de premsa que va oferir ahir la Plataforma de Funcionaris és que, per molta graella salarial que existeixi, la realitat dels sous de l'Administració pública és un desgavell que no hi ha qui l'entengui. Que quedi clar que aquesta constatació no pretén ser un atac als funcionaris. Al capdavall, no són els treballadors els responsables –o, com a mínim, no els últims responsables– de les diferències que hi ha d'una nòmina a una altra, dins d'un mateix cos funcionarial.

Ja s'entén, que al sou base se li afegeixin un seguit de complements. El que passa és que no està molt clar qui acaba cobrant què o, més ben dit, com s'ha arribat a aquestes diferències.

Vist des de fora, sembla que, a l'hora d'aplicar l'anunciada retallada, s'hauria d'anar gairebé cas per cas. Perquè, és clar, ¿la retallada dels triennis ha d'afectar per igual els que cobren el 100% del seu salari base que aquells que van entrar a l'Administració cobrant el 80% del sou? Per no parlar dels que fa un any fregaven els 2.000 euros i aquest any, si tot just excedeixen aquest llindar, patiran una tisorada encara per determinar. Aquests, segurament, haurien preferit quedar-se tal com estaven un any enerere.

El tema és complex i, per abordar-lo com cal, caldria que tots els actors implicats –el Govern i els mateixos funcionaris, a través dels seus representants– s'asserenessin. No es tracta de demonitzar col·lectius –al cap i a la fi, com el seu nom indica, la Funció Pública juga un rol important en qualsevol Estat, garantint el seu funcionament i el compliment dels serveis públics. Tampoc no es tracta d'entrar en una cadena de retrets cap a aquests o aquells responsables polítics.

Que no vol dir que no sigui lícita la denúncia. Però el més important és mirar endavant i trobar solucions que siguin justes i equitatives, per als que hi són ara i també per als que entraran a l'Administració en un futur més o menys proper. Cal anar amb compte amb certes declaracions. És perfectament comprensible que els representants sindicals vulguin garantir els anomenats «drets adquirits» dels treballadors que hi ha avui dia a l'Administració, però cal vetllar de la mateixa manera i amb el mateix interès per les condicions dels que hi entraran a partir del gener de 2012.

I, sobretot, que el debat miri d'aïllar-se d'aquest clima de crispació general. Entrar a l'Administració és una opció personal, com ho és quedar-se a l'empresa privada. No convertim aquest o aquell col·lectiu en el boc expiatori de la crisi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.