L'expressió «anar tots a l'una», que s'ha convertit en un motiu recurrent en els discursos de polítics i allò que s'anomena, genèricament, «els agents econòmics i socials», es pot interpretar de diverses maneres. Qui comanda el vaixell podria caure en la temptació de pensar que es tracta de decidir unilateralment el rumb i esperar que els altres, mesells, es deixin guiar. Però quan la realitat, tossuda com és, imposa la necessitat d'aparcar antigues rivalitats en favor de l'interès general, el sentit d'«anar tots a l'una» es refereix precisament a la capacitat de trobar punts d'entesa, arribar a consensos, cadascun des del seu propi punt de partida.

Dit d'una altra manera, no es tracta d'imposar un pensament únic, acrític, sinó de sumar voluntats diverses i aprofitar les millors aportacions de cadascú. En el terreny polític, respectant sempre el joc democràtic i la porció de legitimitat que donen les urnes als diferents partits.

Durant el debat d'investidura de l'actual cap de Govern, Toni Martí, es van esbossar les grans línies dels futurs pactes d'Estat –pactes que, no només han d'englobar les dues forces amb representació parlamentària, sinó que, tal com han anunciat diversos membres del gabinet ministerial, s'obriran «als agents implicats».

Fins al moment, però, semblava que no s'hagués fet cap pas en ferm en aquesta direcció. Com a mínim, no va ser fins ahir que es va produir una de les trobades més esperades dels últims temps: la reunió de Martí amb el cap de l'oposició, el socialdemòcrata Jaume Bartumeu.

En realitat, Martí i Bartumeu s'han trobat tot sovint aquests últims mesos. Dijous mateix, sense anar més lluny, van coincidir al Consell General. Però la solemnitat de la posada en escena d'ahir havia de ser indicativa d'alguna cosa.

Els socialdemòcrates no estan d'acord amb la retallada als sous dels funcionaris si aquesta no va en paral·lel amb la introducció d'un impost sobre el treball i la renda del capital. Això ja ho havia dit el president del PS, Víctor Naudi. En canvi, estan disposats a posar fil a l'agulla de cara a materialitzar un pacte d'Estat per la reforma econòmica del país i s'asseuran de nou amb l'Executiu per discutir la nova llei d'inversió estrangera.

La capacitat d'asseure's en una mateixa taula és, sens dubte, una bona notícia. Ara només cal trobar aquell punt just d'equilibri per poder anar efectivament «a l'una» sense perdre la pròpia identitat. Entenent que la identitat no és una qüestió d'estètica ni de fer grans escarafalls gratuïtament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.