Els francesos ha estat pioners. Molt a prop d'Andorra, en el principal destí turístic d'Europa, es va crear la taxa d'estada el 1910 per ajudar els nuclis turístics a promocionar-se i competir amb els balnearis d'Àustria i Alemanya. Cada municipi pot aplicar l'impost lliurement durant tot l'any o només en època mitjana-alta i la recaptació es destina de forma obligada a l'activitat turística.

A l'altre costat de l'Atlàntic els pagaments als quals estan obligats els turistes estan augmentant en els últims anys. 14 dòlars en concepte de taxa turística per visitar els Estats Units, més una quantitat que oscil·la entre el 5% i 10% del preu de la nit d'hotel. Tornant a Europa, Venècia ha estat una de les últimes ciutats a aplicar la taxa de pernoctació. Va ser el mes passat, i la quantitat varia en funció de la temporada i del tipus d'allotjament escollit, fins a cinc euros per als que prefereixin un hotel cèntric. La suma recaptada es destina a promocionar el turisme i al manteniment del patrimoni cultural de la ciutat dels canals.

Roma té la taxa des del març de l'any passat amb l'objectiu de contribuir a la despesa urbana (seguretat, il·luminació, recollida d'escombraries ...) que el turisme genera. A les Balears va fracassar per les crítiques de l'hoteleria, i l'arribada del PP al poder va suposar la fi de l'ecotaxa. A Barcelona està actualment sobre la taula el debat de fer pagar un euro per pernoctació.

Ningú podrà al·legar, per tant, que la proposta que va fer dimarts el president d'HUSA, Joan Gaspart, és desgavellada. D'entrada, haver de passar per caixa no agrada a ningú, però de la mateixa manera que Andorra s'emmiralla sovint amb experiències que s'apliquen en altres països no s'ha de descartar d'entrada la possibilitat de que els turistes hagin d'abonar una quantitat, que hauria de ser discreta, per cada nit d'hotel. La proposta va ser traslladada per l'empresari hoteler català al ministre de Turisme, Francesc Camp, i caldrà recollir l'opinió majoritària de la resta dels empresaris del sector.

Segurament, la primera reacció és pensar que amb la constant política de rebaixar els preus quasi al llindar de la rendibilitat una taxa, en aquests moments de crisi, no és aconsellable. Farà falta una reflexió profunda per calibrar fins a quin punt un petit increment pot arribar a dissuadir als visitants de venir a Andorra i seleccionar un altre destí. A priori no sembla probable. Però posats a considerar aquesta situació adversa, també s'hauria de valorar que pesaria més en la balança: la pèrdua d'alguns visitants o la captació de nous turistes gràcies a la major promoció amb els diners de la taxa. L'interrogant queda obert.

Per a més informació consulti l'edició en paper.