El sector de la construcció i, per extensió l'immobiliari, està tocat. No és cap novetat i segurament serà un dels que més dificultats tindran per superar la crisi actual. El cap de Govern, Toni Martí, ja va reconèixer en el seu discurs televisiu, que no anava a exposar actuacions immediates, sinó mesures de major calat per una reforma profunda del model econòmic.

Ja hi haurà temps de fer balanç i d'emparellar els compromisos amb la realitat, perquè la reactivació econòmica és, en definitiva, la cura per als mals de tots els sectors en general. Però el món del totxo té particularitats diferents, perquè havia tingut una dependència important de la inversió estrangera, però també del mercat nacional, amb una alta dosi d'especulació.

Per això no és d'estranyar que els preus dels lloguers o de la compra d'habitatges se situï un 30% per sota dels nivells del 2008. La bombolla ha explotat amb la consegüent caiguda de la demanda, i els preus s'han desinflat, obrint un ventall d'ofertes immobiliàries amb uns preus realment atractius, però amb un desànim generalitzat per la precarietat laboral i la falta de crèdits als particulars. Tot combinat fa que la construcció sigui un dels sector que pitjor està encaixant la recessió. Les dades ho constaten, com la pèrdua enorme d'empleats per la reducció de plantilles o el tancament d'empreses, i la congelació de la inversió en obra pública i privada.

La reforma de la llei del sòl amb la revisió del la cessió és un element que per si sol és insuficient, perquè en definitiva el veritable revulsiu seria el retorn d'una demanda, no als nivells de fa anys, però sí suficient per assegurar la supervivència de les empreses. Una altra dada significativa, per exemple, és que els despatxos d'arquitectes a penes disposen de nous projectes. És lògic si es té en compte que hi ha un estoc de 10.000 pisos buits al país. Amb tanta oferta al mercat, sembla difícil que puguin prosperar les promocions de nova edificació, amb excepció d'aquelles unitats immobiliàries d'alt estanding destinades a hipotètics compradors d'alt poder adquisitiu.

La falta de compradors i la rebaixa dels preus ha animat una mica el lloguer, però en molts casos es tracta de famílies que opten per un trasllat cap a un pis més econòmic. Per això, tal com s'afirma des de l'AGIA, hi ha lloguers que se situen per sota del llindar de la rendibilitat.

La rehabilitació dels edificis és una altra de les mesures que es vol potenciar, però la recuperació a de venir de la mà d'un canvi de tendència que de moment no s'albira. Almenys, i amb tota la cautela, es percep una mínima millora, que no serà plena fins que el país s'enlairi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.