Com era d'esperar les retallades dels sous dels funcionaris han monopolitzat el debat sobre les mesures que el cap de Govern, Toni Martí, va anunciar dilluns passat a través de la televisió, en un missatge dirigit a la ciutadania i en un to de marcada excepcionalitat. En realitat, però, no ha estat cap sorpresa. El sector privat fa quatre anys que està patint els efectes de la crisi econòmica i donant mostres de sacrifici, i les accions directes sobre el col·lectiu dels funcionaris era només una qüestió de temps, ja que tothom esperava que també al funcionariat li arribaria la seva porció de sacrifici en una situació en què ocupar un lloc de treball en una administració és un privilegi a causa de la precarietat laboral actual i la destrucció d'ocupació.

De la mateixa manera que s'esperaven mesures, tampoc sorprèn la primera reacció del col·lectiu, que insisteix en la teoria de la culpabilització que pateix d'una part de la població. Certament, ni s'ha de demonitzar la funció pública ni tampoc deixar d'exigir la seva contribució. No tant per patriotisme ni responsabilitat, com apel·lava el cap de Govern, sinó per una pura qüestió pràctica. Ningú es rasca la butxaca per patriotisme, i qui ho fa és per interès material, per assegurar un sistema que ha aportat molts beneficis i ha transformat el país.

Dit això, s'ha de fer constar que després d'una primera reacció –en calent– s'ha passat a posicionaments menys hermètics. De moment la Plataforma de Sindicats de l'Administració General ha desconvocat l'assemblea general prevista per a la setmana que ve, en la qual s'havia de decidir una mobilització general, amb l'objectiu d'aplanar l'ambient de les negociacions que tot just acaben de començar. El Govern i els representants sindicals s'avenen a platejar les discrepàncies en una taula de negociació, però en cap cas des de l'Executiu hi ha disposició a debatre sobre el marc genèric, que «és inamobible», en paraules del ministre de Finances i Funció Pública, que espera estalviar quatre milions d'euros de les retallades salarials.

Sí, en canvi, hi ha predisposició a parlar sobre els detalls i la casuística, i a escoltar els suggeriments de la Plataforma i els seus afiliats sobre l'aplicació de la mesura. Agradi o no, en aquest tema concret s'aprecia una clara unanimitat al carrer pel que fa a l'opinió del ciutadà. És clar que la crisi no se superarà només amb el sacrifici d'una part dels empleats públics, però malauradament són ja molts el que porten anys de sacrifici i de subsistència i que de moment no veuen una sortida clara. Al final de tot, queda la nova llei de la funció pública.

Per a més informació consulti l'edició en paper.