La crisi econòmica sembla que ha relegat a un segon terme la crisi energètica, almenys en l'escala de preocupacions ciutadanes. De fet, una i altra estan estretament vinculades des del mateix moment en què el model de creixement era insostenible també des de la perspectiva ambiental. Ara mateix, però, només ens en recordem, de l'escassedat dels recursos, l'esgotament dels carburants fòssils i la necessitat de potenciar les fonts renovables, quan hi ha una nova pujada dels preus de la gasolina i el gasoil, o bé s'anuncia un augment de les tarifes de la llum –com augurava divendres el director de Desenvolupament Estratègic de FEDA, Ramon Cereza, en el decurs de la jornada tècnica dedicada a la construcció sostenible, organitzada per Gaia Energetics. Perquè ens toca la butxaca, està clar.

La qüestió es pot abordar des de diferents perspectives. Aquí a Andorra el principal objectiu estratègic en matèria energètica és la reducció de la dependència, quasi absoluta, respecte dels països veïns: 84% de l'electricitat ve de fora, segons les últimes dades oficials. Un percentatge que s'eleva fins al 90% si parlem del conjunt d'energia consumida –aquí s'hi inclouen els carburants.

Dit d'una altra manera, potenciar l'ús de les energies renovables –principalment, solar, geotèrmica i eòlica– no és només un gest en favor del medi ambient, pensant en la preservació del planeta de cara a les generacions futures. És, sobretot, una estratègia per assolir una major quota de sobirania energètica –tenint molt clar que mai no podrem ser absolutament independents en aquest aspecte, tal com va assenyalar el mateix Cereza.

Però generar més energia al Principat, amb plaques fotovoltaiques o molins al pic del Maià, no servirà per modificar la ràtio de dependència energètica si el consum creix per sobre d'aquesta producció pròpia.

Són dues línies d'actuació que s'han d'emprendre en paral·lel: d'una banda, la diversificació de les fonts d'energia, potenciant aquelles que són renovables, «netes» i de les quals, a més a més, en podem disposar aquí mateix, i, de l'altra, racionalitzant el consum.

El més irònic és que, últimament, cada vegada que es detecta un descens més o menys significatiu en el consum de carburants –es nota més als països de l'entorn–, els experts ho atribueixen a la crisi econòmica: gent que no pot omplir el dipòsit del cotxe i busca mitjans de transport alternatius i més barats, o gent que directament ha perdut la feina i ja no s'ha de desplaçar.

En cap cas, no s'explica per l'efectivitat que puguin tenir les campanyes de conscienciació. Però l'assignatura energètica no es pot posposar durant més temps. Ha arribat l'hora de posar-nos les piles.

Per a més informació consulti l'edició en paper.