Andorra continua immersa en la crisi i les perspectives de cara a l'any que ve no són bones. Aquesta seria, de manera molt comprimida, la conclusió de l'informe econòmic del 2010 que ahir va presentar la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis. El indicadors no són gens favorables, tant pel que fa a l'any passat, a l'actual i al vinent.

Està clar que s'ha assentat un pessimisme generalitzat no només en les esferes polítiques i econòmiques, sinó també palpable al carrer, tenint en compte que són els ciutadans (treballadors i empresaris) les principals víctimes d'aquest escenari tant desfavorable. De tota la barreja de dades no és possible extreure cap que condueixi a una espurna d'optimisme, llevat d'un lleuger augment del crèdit bancari, i d'una millora del PIB, que es manté en valors negatius. La resta demostra que de brots verds, res...

Així, és dramàtica la pèrdua de llocs de treball: el nombre de treballadors s'ha reduït en quatre anys una tercera part dels que hi havia al 2006, una dada lògica si es té en compte que ha baixat el nombre d'empreses i que el turisme també cau (-0,3%).

Són quatre anys consecutius de recessió, i el balanç del 2011 no apunta tampoc a una mínima millora, tenint en compte que les dades del primer semestre no mostren signes de canvi. Les receptes tampoc representen cap sorpresa. Des de la Cambra es demana tres grans línies d'actuació: la millora de la competitivitat i productivitat empresarial; la reforma del sector públic amb contenció de la despesa i incentivació de les empreses, i l'obertura real a la inversió estrangera i en paral·lel la internacionalització de les empreses andorranes. Són fórmules ja conegudes i sobre les quals s'ha debatut molt. Potser caldrà aprofundir en com posar en pràctica aquestes propostes de manera que la teoria tingui una incidència real en l'evolució de l'economia.

Sempre s'ha dit que Andorra té un major facilitat de maniobra gràcies a les reduïdes dimensions del país, i precisament per aquest motiu és hora de demanar als polítics que donin resposta a les demandes dels ciutadans. Sobta i molt, per exemple, que mentre el salari del sector privat hagi augmentat un 1,4% el 2010 (la gran majoria està congelat), el del sector públic s'alci fins el 4,3%, el que suposa un enorme greuge comparatiu del qual són directament responsables els polítics que gestionen les administracions. Sobre la tant desgastada obertura i ara tant urgent, s'han perdut tres anys claus després de l'intent del 2008, que es va quedar en obertureta. Martí va dir ahir que s'ha de deixar d'exportar aturats. Esperem les accions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.