Hi ha situacions que semblen que mai poden passar, sobretot en països de l'anomenat primer món, com són els europeus. Però com acertadament va afirmar Ignaci Ramonet durant la recent Universitat d'Estiu, hi ha una insatisfacció popular molt important i arriba un moment en què les societats diuen prou. El cas de Grècia, que es troba a prop de la suspensió de pagaments, o la possibilitat d'un segon rescat de la banca, situen el món, segons alguns analistes, davant d'una segona recessió econòmica.

Segons advertia la premsa grega, si Atenes no rep el sisè tram del primer pla de rescat i l'aprovació del segon pla, deixarà de pagar salaris i pensions a l'octubre. El segon pla de rescat no arribarà fins que tots els socis de l'Eurozona donin la seva aprovació parlamentària, i de moment hi ha una divisió i molts dubtes sobre la capacitat del Govern grec per evitar un escenari encara pitjor.

Al ciutadà no se li escapa que acabarà pagant les errades d'altres, en qualsevol de les formes: retallades o impostos, seguint la recepta keynesiana de què l'Estat aguanta l'economia quan aquesta es desploma.

En la situació actual els governants s'han d'anticipar als problemes abans que s'hagi d'actuar per extrema necessitat. En els darrers mesos l'estructura del funcionariat i les parapúbliques han centrat part de l'actualitat, especialment una assistència sanitària que requereix d'una profunda remodelació per retornar al camí de la sostenibilitat. I precisament l'altra funció de la CASS, a banda de la salut, és la de les pensions que perceben els seus afiliats quan arriben a l'edat laboral de jubilació. És un afer del qual s'hi parla de tant en tant, però que de moment queda ubicat en un segon terme, quan es de domini públic que amb les dades actuals a la mà tothom és conscient que l'evolució dels fons de pensions condueix cap al seu esgotament. La crisi, que comporta la disminució dels assalariats (cotitzacions) i la baixa taxa de natalitat fa que la famosa base de la piràmide no sigui suficient en un futur pròxim per fer front al pagament de les pensions, com ja s'avisa en l'estudi Projecció d'ingressos i despeses del sistema de pensions d'Andorra (Període 2010-2025): «...els ingressos per cotitzacions aviat seran insuficients per cobrir la despesa».

El ciutadà n'és conscient. Malgrat la crisi, les entitats bancàries del país constaten com la contractació de plans de jubilació augmenten, probablement per la desconfiança que genera el sistema públic. El cap de Govern afirma avui en una entrevista que tocarà parlar més endavant. Ull però! El problema ja hi és, i no es pot fer més gran.

Per a més informació consulti l'edició en paper.