El curs escolar va arrencar ahir amb total normalitat, i marcat per un augment del nombre d'alumnes, que se situa en 11.100. També seguint la mateixa tendència d'anys anteriors, el sistema andorrà és el més nombrós, mentre que el francès i espanyol tenen un volum d'estudiants similar.

Parlar de riquesa en temps de crisi condueix a la majoria de persones a pensar en diners i aspectes materials, però no s'ha d'oblidar que una de les gran riqueses d'Andorra rau precisament en la lliure elecció de tres sistemes d'ensenyament, una diferenciació que sortosament s'ha pogut mantenir tot i la irrupció del sistema públic andorrà, una decisió en el seu moment obligatòria i aval d'un país sobirà i compromès amb la formació de les noves generacions.

De la xifra d'alumnes per al curs 2011-2012 el que primer sorprèn és el lleuger increment, quan tot feia preveure un estancament i fins i tot disminució a causa de la crisi econòmica, que està deixant moltes persones sense feina, famílies sense recursos, i la marxa forçada del país d'aquells immigrants que es troben sense ocupació laboral.

Per tant, la primera lectura que s'hi pot fer és obvia. El nombre d'assalariats continua caient però no hi ha una fugida obligada als països d'origen, segurament perquè els efectes negatius de la crisi la van patir primer els residents amb menys anys i amb una major precarietat laboral, mentre que en l'actualitat la inestabilitat econòmica persisteix i ha avançat un esglaó, afectant a residents amb més antiguitat i major integració, i a andorrans. És fàcil deduir, doncs, que la falsa xifra de desocupació maquillada per la despoblació obligada per la falta de feina, ara es pot expressar en la seva real magnitud, tal i com fa temps vénen mostrant diversos indicadors dels principals sectors econòmics del país, que han patit les retallades de plantilla a causa de la caiguda de l'activitat.

La segona conclusió, des d'una perspectiva menys economicista, és que la tisorada que s'imposa en tots els àmbits i en la gestió política afectarà a les infraestructures però no a la qualitat de l'ensenyament. És segur que les noves escoles de Sant Julià de Lòria i de Canillo hauran d'esperar temps de major bonança perquè el Govern s'ha autoimposat una severa i dràstica reducció de les inversions, i en el pressupost per a l'exercici vinent no hi figurarà cap gran projecte. L'element més positiu, a diferència del que està succeint en altres països, és que s'assegura la plantilla de docents, que no patirà cap retallada. Com afirma la ministra, l'ensenyament no és cap despesa, sinó una inversió de futur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.