Noves tecnologies, noves estafes. De fet, com alerten des de l'àrea de delictes tecnològics, no es tracta tant de nous delictes com de noves maneres de cometre'ls.

En el cas d'Internet i, més concretament, de les xarxes socials, la vulnerabilitat de les víctimes s'accentua. Potser perquè, de les velles estafes, qui més qui menys n'està vacunat. Si ve un operari a casa sense previ avís, per fer una revisió de la instal·lació de la llum, el cable telefònic o les canonades, és molt probable que li tanquem la porta als nassos o, com a mínim, que truquem a la companyia del servei en qüestió abans de deixar-lo passar.

Segurament serem igual de suspicaços si rebem un correu electrònic d'un banc que ens informa que podem declarar-nos beneficiaris legítims d'un testament d'algú que no coneixem de res. Forma part de la sapiència popular: ningú no regala duros a quatre peles, ni el segle passat ni en plena era digital.

Però el que està clar és que l'ús de les noves tecnologies (de la informació i la comunicació) s'ha anat estenent a una velocitat que no ha permès que cada internauta avalués els riscos del seu comportament a la xarxa, i més aviat donés per fet que, si el servidor de correu electrònic et demana informació de caràcter personal, deu ser que és un requisit necessari i inapel·lable.

Les xarxes socials, de la seva banda, evidencien fins a quin punt n'és de contradictòria la nostra societat. Mentre que per un cantó promovem una legislació que garanteixi la protecció de les nostres dades personals, per l'altre publiquem detalls de la nostra vida més íntima a Facebook.

Encara és més greu quan es tracta de menors. Perquè els adults potser no són prou conscients dels perills de proporcionar tants detalls sobre si mateixos –hàbits de consum, oci, viatges, ideologia política, religió, etcètera, etcètera–, però com a mínim disposen de més recursos per, arribat el cas, fer front a una eventual amenaça.

Potser 10 casos, en xifres absolutes, no és una dada alarmant. La Policia, però, confirma que la tendència és a l'alça. A més, no podem oblidar que el desconeixement de la legislació en aquesta matèria fa que alguns delictes tecnològics, sobretot si són en grau de temptativa, no s'arribin a denunciar. ¿Quants de nosaltres no hem rebut un correu que conté una estafa potencial i, en comptes de presentar la denúncia corresponent, hem optat per considerar-lo spam i enviar-lo a la paperera? Afortunadament, cada vegada hi ha més consciència de la nostra vulnerabilitat a les xarxes. El reconeixement d'un problema, ahir i avui, és el primer pas per solucionar-lo.

Per a més informació consulti l'edició en paper.