Quan algú de fora pregunta, escèptic, si el diferencial de preus respecte als països veïns és similar al d'anys enrere i si encara val la pena venir a comprar a Andorra, la resposta és clara: en alguns subsectors la diferència segueix sent important i un d'aquests subsectors és, sens dubte, la perfumeria. Amb el 10% de descompte addicional que ofereixen les perfumeries del país, un flascó pot arribar a costar el 30, el 40 o, fins i tot, el 50% menys del que val en un establiment de Barcelona.

Ara que es parla tant de l'especialització i del valor afegit que haurien de perseguir i promoure les empreses, és de justícia recordar que hi ha firmes andorranes que ja es van anticipar a aquest llenguatge que s'ha posat tan de moda –i que s'hi ha posat, segurament, amb raó. Perquè Andorra és, entre altres coses, el país de les botigues, però també és el país –més específicament– de les perfumeries. I ho és gràcies a la iniciativa de Júlia Bonet i Fité, fundadora d'un veritable imperi a l'entorn de les fragàncies i la cosmètica.

La seva pèrdua, doncs, no suposa només un trasbals per a la família i, en major o menor mesura, per a l'empresa que encara presidia, sinó que commou el conjunt del país, precisament perquè el negoci que va engegar ara fa més de setanta anys s'ha convertit, metafòricament, en una de les joies de la corona del Principat, símbol de la seva emprenedoria i part de l'ADN nacional.

Júlia Bonet era la nota de cor de Perfumeries Júlia, la nota que lliga les notes de sortida –de cara al públic– i les notes de fons –la solidesa de l'empresa familiar. Era, en definitiva, la identitat del perfum. Esvaïda aquesta aroma, l'ànima del negoci encara perdura.

La figura de Bonet representa també la gosadia,l'esforç i la tenacitat d'una dona que, malgrat un entorn poc propici –perquè era dona i perquè el món de les fragàncies i la cosmètica podia semblar una quimera a tocar d'un país devastat per la guerra–, va decidir tirar endavant el negoci que havia somiat.

Era l'any 1939 quan va obrir la perruqueria que, més endavant, es convertiria en un referent dels establiments dedicats a la bellesa i la cura personal. Pot semblar anecdòtic el fet que fos ella mateixa qui es desplaçava fins a Toulouse per tornar amb la maleta carregada de pintallavis, esmalts d'ungles i perfums –productes que escassejaven tant a Andorra com a l'Estat espanyol. En realitat, reflecteix a la perfecció el caràcter que va permetre bastir l'imperi andorrà del perfum. Avui dia, són 63 els establiments que en formen part.

Per a més informació consulti l'edició en paper.