Resulta inevitable tornar a parlar de la CASS. Bàsicament perquè en els darrers dies el debat s'ha centrat únicament en la revisió a l'alça del copagament com si aquest fos el remei per a tots els mals. I no ho és, ni tan sols per curar una petita ferida d'una entitat que necessita d'una operació de major envergadura.

I és obligat recuperar el debat sobre el model de seguretat social perquè s'han introduït nous elements que permeten aprofundir més en aquesta problemàtica que afecta directament als ciutadans.

De forma genèrica, es pot asseverar que s'hi detecten posicionaments diferents. Des de la postura més radical del vocal del PS, Jordi Font, que ahir va parlar sense embuts d'abolir el SAAS i de desparasitar la sanitat, fins a la indefinició que va exhibir el ministre portaveu, Jordi Cinca, que es va escudar en la prudència per eludir parlar dels canvis a la CASS i va traslladar a la tardor el moment en què s'hi començarà a treballar de debò. I aquí s'haurà de veure si la celebració de les eleccions comunals al desembre condicionen o no la política nacional.

Hi hauran algunes decisions, que són de justícia, com la revisió de la barbaritat que cotitzen els autònoms (un greu error dels qui van elaborar la llei actual), o la cobertura sanitària per als estudiants majors de 25 anys.

Poca cosa més, si ens atenim a la pauta marcada per l'Executiu, que ens emplaça a un pacte d'Estat per a la gran reforma sanitària.

Mentre, el dèficit de la branca malaltia serà de 35 milions d'euros aquest any, i de 40 el 2012. I pel que fa a les pensions, tampoc estaria de més que es comenci a pensar en propostes abans que la urgència obligui a actuar sota pressió.

En la seva intervenció, Font va fer al·lusions que estan en la ment de molta gent, perquè s'ha abusat del debat sobre un copagament que ja funciona i no s'ha tracta l'arrel del problema. Agradi o no, el SASS haurà d'estar a la taula de negociació, potser no per abolir-lo, però sí que planen molts interrogants que necessiten resposta. Per exemple s'haurà d'analitzar si aquesta parapública està sobredimensionada per a les competències que té.

Per a un simple observador, és obvi que el model està viciat en alguns aspectes i que hi ha un marge de maniobra important per estalviar en despesa. És cert que el sistema està totalment mancat de competència (els mateixos tractaments poden ser més barats a Espanya o França), que cal analitzar amb lupa les nits d'hospitalització, la repetició de proves, ... I caldrà veure si les postures permeten aquest pacte d'Estat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.