Si es fa una simple ullada a l'hemeroteca es podrà comprovar com els episodis de vessaments als rius es repeteixen amb una freqüència inusitada. El per què té moltes suposades respostes: incivisme, negligència, poc respecte al medi. En la majoria dels casos són actuacions voluntàries, i no accidents fortuïts i inevitables, que haurien de ser castigades amb severitat.

Ahir van ser unes 200 truites les que van ser retirades del Gran Valira en el tram que va des de la confluència del Valira del Nord i el Valira d'Orient a Escaldes-Engordany i la caserna dels Bombers a Santa Coloma, segons va informar el portaveu del Govern, Jordi Cinca. Caldrà esperar més d'una setmana per esbrinar les causes de la mortaldat, però obviament tot apunta a la mà de l'home i cal exigir que els responsables de Medi Ambient trobin els responsables i els hi facin pagar el mal que han causat.

En aquesta problemàtica també hi té molt a veure la prevenció. Hi ha el cas de les cubes de gasoil, com reconeixia fa poc el màxim responsable de Medi Ambient, Francesc Camp. El parc de país és molt antic, dels anys 60 i 70, i les fuites d'hidrocarburs també es repeteixen massa sovint. Com més passen els anys més probabilitat hi ha que s'esquerdin i que vessin el seu gasoil, perquè més antigues són. Malgrat la precarietat econòmica del Govern, sempre serà menys costós atorgar ajudes per renovar els dipòsits que les despeses que suposen la recuperació dels trams de riu contaminats i la repoblació dels peixos.

Els casos de vessament accidental de gasoil o d'altres productes contaminants que han provocat filtracions en aigües o subsòl han comportat una important despesa econòmica per al Govern. Segons constatava un informe que va elaborar l'any passat el Ministeri de Medi Ambient que avaluava els casos produïts des de l'any 2006 fins al 2010, la despesa de l'Administració central ascendeix a gairebé 200.000 euros.

L'assumpció de l'Executiu del pagament de les actuacions d'emergència per frenar possibles contaminacions –és a dir que paga el ciutadà– recau bàsicament en dues causes. La primera, perquè l'autoria dels fets no pot assumir l'elevada despesa, i la segona, perquè l'autoria dels fets nega responsabilitats. Un clar exemple va ser el vessament, succeït en un hotel d'Arinsal el 30 d'abril del 2010, després d'un error en el carregament de 3.000 litres de gasoil. L'Executiu ha haver de demanar un suplement de crèdit per fer front a la despesa de 66.175,20 per les actuacions a la zona durant el dia de l'accident i setmanes posteriors. És clar que fa falta una revisió perquè els responsables assumeixin les despeses, i que aquestes no vagin a càrrec de l'Administració, que ja està prou malament econòmicament. La situació actual transmet una sensació de permissibilitat que no benefici gens al que ha de ser la protecció de la fauna i la natura.

Per a més informació consulti l'edició en paper.