A principis dels anys 80 l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa una campanya per a la protecció i millora del paisatge urbà (Barcelona, posa't guapa) que buscava estimular, fomentar i impulsar les actuacions de manteniment i rehabilitació del patrimoni privat de la ciutat mitjançant un conjunt de programes de subvencions que van contribuir a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, incidint en el desenvolupament sostenible de la ciutat.

Salvant totes les distàncies, l'Associació de Contractistes d'Obra d'Andorra (Acoda) ha recuperat aquesta antiga iniciativa catalana i confien en què el Govern accepti treballar conjuntament per difondre amb més força les ajudes que des d'Andorra es poden destinar a la rehabilitació d'edificis. A Barcelona es van crear 800 empreses especialitzades en la rehabilitació d'habitatges, i a Andorra les pretensions són molt més modestes, ja que l'objectiu principal és aturar la constant pèrdua de llocs de treball en el sector de la construcció i garantir la supervivència de les empreses.

I és que la situació de moltes d'aquestes empreses es troba al límit. Aquest any es calculen que s'han destruït 400 llocs de treball, que s'han de sumar als anys anteriors, des de l'inici de la crisi econòmica i el final de la bombolla immobiliària. Com passa en altres països, l'estoc d'habitatges nous per habitar fa inviable l'aposta per la construcció de nous edificis. Els empresaris del ram tampoc poden confiar en l'obra pública, tenint en compte que l'Executiu taronja ja ha deixat clar que no n'hi haurà cap d'important i que la inversió per a l'any que ve quedarà reduïda a la mínima expressió.

Així les coses el baló d'oxigen només pot venir de la mà dels particulars, d'aquells que s'animin a fer reformes o bé a erigir un habitatge propi. No existeix la fórmula màgica davant un escenari tant negatiu, però tenen raó els contractistes en reclamar que, almenys, les campanyes que es posin en marxa tinguin contingut i garanties d'èxit.

Aquest recel està motivat perquè fins ara la publicitat de les ajudes destinades a la rehabilitació d'habitatges, en vigor des del març de l'any passat, s'ha limitat a editar un tríptic que ha tingut molt poc ressò, tot el contrari del que s'ha d'intentar buscar amb una campanya. Les ajudes andorranes se centren en facilitats per rehabilitar façanes, però a més també per millorar l'acústica o per adaptar els edificis per a persones discapacitades.

L'existència de subvencions sense que hagi una política de comunicació encertada invalida els efectes buscats. L'Acoda no apunta únicament a la mala promoció, sinó també a les dificultats amb què es troben les sol·licituds.

És tota una incongruència. La reforma del Reglament per facilitar els requisits d'accés és una rectificació important, com ho serà si s'opta per una major difusió. La rehabilitació no salvarà el sector, però pot ajudar a frenar la davallada encara que sigui amb poca intensitat. L'època daurada no tornarà, i el repte és frenar la caiguda i donar les alternatives que estiguin a l'abast.

Per a més informació consulti l'edició en paper.