Al contrari del pensa el col·lectiu de caçadors –que dilluns es pronunciarà oficialment, malgrat que es van reunir dijous a la nit– la suspensió de la setmana de l'isard no ha estat cap sorpresa, ans al contrari. Malgrat els dubtes legítims que es vulguin buscar sobre la fiabilitat del cens de la cabana a Andorra, el sentit comú aconsellava que sense totes les garanties no es podia autoritzar la caça.

La decisió del ministre Camp s'ha de qualificar d'encertada, doncs tot apunta a què el pestivirus no està del tot eradicat o, com a mínim, que els efectes d'aquesta malaltia encara no han permès una recuperació òptima de la cabana d'isards a Andorra. Caldrà veure també en aquest afer com reaccionen les autoritats veïnes pel que fa a les zones frontereres i en concret a la reserva nacional de la Cerdanya i l'Alt Urgell, tenint en compte que en altres anys havia hagut una forta sintonia en aquest tema.

Però cenyint-nos només al que ens interessa, que és la situació a Andorra, és convenient recordar que el recompte va donar una xifra de 411 isards, inferior la del 2007 (421), l'any que es va permetre la caça amb menys exemplars d'entre els darrers exercicis. Certament, però, la xifra és lleugerament superior a la de l'any passat, com va aclarir dimecres el ministre, però altres dades, com el baix nombre de cabrits –per sota del que és aconsellable per assegurar la població–, la fragilitat de la cabana, la densitat baixa (el nombre d'isards en 100 hectàrees), i el fet que s'hagin trobat cinc animals amb símptomes d'haver patit el pestivirus, conformen un resultat final que feia difícil una decisió diferent a la que va adoptar el darrer Consell de Ministres.

La decisió de l'Executiu, que és compartida per l'oposició socialdemòcrata, està basada en dades concretes i objectives, que obliguen a actuar amb cautela i anar més enllà de la mera supervivència, i aconsellen treballar per una repoblació a les muntanyes d'Andorra que sigui prou consistent per tornar a una situació de normalitat i que descarti amb plenes garanties que el pestivirus, sumat a l'acció de l'home, pugui posar en perill aquesta espècie. A la lògica satisfacció de les entitats ecologistes del país s'ha de contraposar la desil·lusió de la Federació de Caça, que encara confiava en una autorització amb el nombre de captures retallat.

Finalment no ha estat així i no és fa difícil tampoc entendre la decepció dels caçadors, que porten un any esperant aquesta setmana, i a ells cal demanar comprensió, perquè en definitiva no es tracta d'un debat sobre la caça, sinó d'un acord que té com a objectiu garantir que Andorra tingui una cabana més nombrosa, una finalitat que han de compartir i que a la llarga també els beneficiarà.

És tracta, en definitiva, d'intentar buscar el benefici col·lectiu. Això és de tots els ciutadans, ja que la cabana d'isards és una riquesa que s'ha de preservar i llegar a les futures generacions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.