D'esperpèntica s'ha de qualificar la imatge que s'està transmetent d'Andorra a les altes instàncies esportives internacionals amb el culebron de l'Estadi Comunal. La falta d'entesa per fer una remodelació que permeti a Andorra disposar d'un estadi homologat per a les competicions internacionals està fent perdre els nervis a la UEFA i al seu president, Michel Platini, que veu com els terminis que s'havien adquirit es van incomplint de manera sistemàtica i tot continua com fa un any, quan es va donar per feta una entesa a tres bandes –Comú d'Andorra la Vella, Govern i Federació de Futbol– que en teoria havia de permetre reactivar el projecte de remodelació d'uns terrenys que són de propietat privada i que el Comú de la capital té llogats.

En el seu moment, l'estiu passat, i en les successives trobades –que han estat constants– amb representants de l'organisme rector del futbol europeu, el tema pressupostari no s'ha presentat mai com un obstacle per desencallar el projecte. És més, del 3,5 milions d'euros en què es valora la remodelació, la UEFA s'ha compromès a fer-se càrrec de la meitat, i l'altre part ha de ser assumida des d'Andorra. Tal és el grau d'indignació a la seu de Nyon (Suïssa) que hi havia sobre la taula un ultimàtum: o les obres començaven aquest estiu o la FAF queda exclosa de les competicions europees, el que suposaria una decisió letal per a tot el futbol andorrà. Sortosament, sembla –i diem sembla– que les bones relacions que la Federació manté amb la UEFA mantenen aquest ultimàtum de moment, en paraules, sobretot perquè la FAF pot fer la seva aportació econòmica, però no té capacitat decisòria en aquest projecte.

I així les coses la UEFA no està per a més bromes, i exigeix que Andorra tingui un estadi per poder acollir amb condicions les seleccions rivals, els seus aficionats, i la premsa acreditada, tot el contrari del que passa amb l'obsoleta instal·lació que ara acull els partits de la selecció i dels equips que es classifiquen per disputar les competicions europees. Tot plegat sembla una contradicció, perquè s'estan invertint diners en altres esdeveniment sota el pretext que aporten un retorn que beneficia al país, i sembla també un intent de deixar passar el temps, perquè ja ha passat un any i no s'ha tocat ni una pedra del Comunal. Ara sorgeixen les preses perquè ningú, aparentment, s'havia adonat que fins d'aquí a dos anys no es podrà incloure la reforma en el nou pla d'urbanisme, i per tant cal catalogar el projecte d'interès nacional abans de tot.

I mentre, el 7 d'octubre arriba Irlanda al Comunal, acompanyada d'una allau d'aficionats, que de moment es xifren en 2.000 –potser seran més– per a un estadi que té una capacitat màxima per a 800 aficionats. La UEFA no ha permès que la selecció jugui una vegada més a l'exili, en una maniobra que s'ha de traduir com un càstig a la indefinició i al constant incomplement dels terminis promesos, i que s'ha d'interpretar com un: ¡Ja us ho fareu!

Per a més informació consulti l'edició en paper.