S'ha convertit en un fet normalitzat que els caps de setmana coincideixi l'oferta d'esdeveniments culturals, esportius o d'oci. Ha estat una constant en la programació anual i, fins i tot, s'ha arribat a l'extrem que alguns d'aquests esdeveniments s'han repetit en determinades parròquies.

Es podria pensar en un excessiu afany de competència entre els comuns o en una absurda descoordinació en la programació comunal i la del Govern, però la realitat demostra que la coincidència no fa més que perjudicar els espectacles i al mateix públic, que ha de decidir entre dues opcions. Aquesta desconcertant situació torna a ser actualitat després que el director de Vallnord, Marti Rafel, hagi reclamat un programa conjunt de dinamització turística. Tot suma, i les competicions, els festivals, les fires i els esdeveniments culturals són una eina per captar visitants i alhora una via de promoció del país si s'aconsegueix una difusió mediàtica. No parlarem ara de la pèrdua del Big Snow Festival, que per a un sector és tracta d'una aglomeració de turisme barat, i per a un altre una celebració de joves que aporten una ocupació en una data de final de temporada.

El directiu del domini esquiable ho té clar: aquest programa de dinamització, que s'hauria de fer conjuntament amb els diferents agents turístics –incloent el Govern i els comuns–, hauria de definir la imatge que es vol projectar d'Andorra, el tipus de turista que es vol atreure i els passos a seguir per assolir aquests objectius. Aquest pla nacional de turisme també hauria de permetre prioritzar les inversions de promoció i en esdeveniments, establint un calendari per assolir la coordinació en l'organització d'esdeveniments al país.

És tracta d'una proposta raonable, que fa temps que es debat en públic i que rep un suport unànime, però que no s'acaba de materialitzar. Andorra té una programació cultura d'oci i cultural molt rica i sovint poc aprofitada, malgrat els diners que s'hi destinen que, no s'ha d'oblidar, són públics i surten del conjunt de ciutadans. Per aquest motiu s'ha d'exigir una major comunicació entre els programadors que es tradueixi finalment en un programació amplia, diversificada i sense coincidències en el calendari. No sembla tant difícil en un país de 75.000 habitants, perquè a més els visitants també podrien gaudir d'una oferta més extensa al llarg de l'any.

Fer el contrari és malbaratar, perjudicar al públic potencial i al mateix espectacle. No es tracta d'excepcions, i si es fa una repassada al darrer any es pot comprovar que es tracta d'un fet habitual. Així ho entén el director de Vallnord, que lamenta la manca de coordinació en l'organització d'esdeveniments al país. És una constatació que comparteix molta gent, i que ens porta a recordar les dues cavalcades de Reis en dates no gaire llunyanes.

Potser és que encara impera part d'aquesta mentalitat, però s'ha d'insistir en una major coordinació, que en realitat suposa una millor administració dels diners que s'inverteixen en aquests actes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.