El relleu dels membres del consell d'administració de la CASS designats pel Govern ha avivat el debat sobre la greu situació que travessa la CASS i les mesures que s'han d'adoptar de forma urgent des del Consell General, per tal de donar sortida a una nova llei que s'adapti a les circumstàncies actuals.

El Govern ha hagut d'acudir al rescat davant la falta de recursos en la branca general (malaltia), ja que es preveu que l'actual exercici es tanqui al voltant dels 35 milions d'euros negatius i que arribi als 40 en l'exercici vinent si no s'actua amb celeritat. Per això, cada cop són més les veus que reclamen amb urgència un ampli debat sobre la reforma d'un model sanitari que es va concretar en un clima de major bonança econòmica i quan pocs pronosticaven una crisi econòmica tant profunda com la que està patint la comunitat internacional. Amb tot, fa anys que la CASS donava signes d'alerta que es van ignorar, i que ara condueixen a una precipitació de les accions per garantir el sistema de salut, indispensable en l'estat del benestar.

Es pot afirmar que hi han dos corrents, que no són oposades però que denoten estratègies diferents. D'una banda hi ha, entre les diverses actuacions per redreçar el números, l'opció d'augmentar el copagament per les prestacions que dóna la parapública, una alternativa que veuen amb bons ulls una part important de les patronals, que va ser inclosa en el document Andorra té futur, i que també veu amb bona predisposició el nou president de la seguretat social, Josep Delgado. Ull però! El model de copagament ja funciona i en mols casos és l'afiliat qui ha d'avançar l'import de determinades proves, que no són precisament barates. Tampoc es pot obviar que els darrers estudis socioeconòmics apunten que moltes famílies tenen dificultats per arribar a final de mes. Una revisió a l'alça del copagament incrementaria la desigualtat per accedir als sistema sanitari públic i, fins i tot en alguns casos, un sector de la població no podria fer front al cost. De la mateixa manera, s'ha de reconèixer la qualitat del servei i l'àmplia cobertura, superior a la d'altres països. Però abans de tocar punt sensibles s'hauria de revisar allò que no funciona correctament i que suposa una fuita innecessària dels diners de la branca de malaltia. Ho reconeix d'aquesta manera una veu tant acreditada com és la de l'expresident de la CASS, Josep Maria Beal, que insisteix en què s'ha de verificar si existeix una repetició injustificada de proves mediques, i es mostra partidari de posar límits abans de retallar prestacions.

Com en altres àmbits es fa del tot necessari acabar amb els abusos d'aquells que actuen amb total menyspreu i que ajuden a generar una situació de dificultat que després acaba pagant la ciutadania en general.

Ningú posa en dubte que el Consell General haurà de debatre amb el màxim consens la reforma per posar fi a un dèficit que amb el temps agafarà una dimensió més gran. I per fer aquest debat caldrà una gran dosi de sensibilitat social, combinada amb la viabilitat econòmica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.