Malauradament, la delinqüència juvenil és un fenomen social en tots els països. Per exemple, el nombre de menors condemnats per sentència ferma va augmentar un 10,3% a Espanya el 2009 respecte a l'any anterior. La xifra total és de 17.572, segons els resultats de l'Estadística de Condemnats i de Menors publicats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Per edat, el grup de 17 anys va ser el que més delictes va provocar, el 31,9% del total.

La taxa de menors de 14 a 17 anys condemnats per cada 1.000 habitants en el mateix rang d'edat va ser de 9,73, enfront de 8,75 de l'any anterior. Aquestes dades indiquen que el 84,1% van ser homes i, el 15,9%, dones. Per edat, el grup de 17 anys va ser el més nombrós (31,9%).

Andorra sempre ha presumit de la seguretat com un element ha destacar. Sortosament és així, i els nivells de seguretat ciutadana estan molt per sobre de la mitjana d'altres països. Tot i això no s'ha de caure en l'autocomplaença, perquè malgrat les accions iniciades per mantenir aquest factor positiu, el context econòmic i social no ajuda.

Un exemple clar són les dades sobre delinqüència juvenil, que mostren un creixement important l'exercici passat respecte al 2009, any en què es van disparar aquest tipus d'infraccions respecte a l'anterior. Segons aquest informe, els delictes de menors van créixer un 10% al 2010, i més de la meitat van ser contra el patrimoni, és a dir furts. En números absoluts, 136 menors van ser detinguts per haver comès 151 delictes, per la qual cosa es desprèn que hi ha reincidents.

La presència policial és visible. Ho és a les portes de les escoles com a mesura dissuasiva, i també al carrer, com a presència que emana una seguretat davant la temptació de cometre un delicte.

Però el conformisme és un mal aliat. Les xifres evidencien que s'ha de continuar treballant en aquest àmbit, no només de cara a la ciutadania en general, sinó com ajuda a aquests joves perquè no iniciïn una trajectòria que s'enceta amb actuacions de poca envergadura però que, en alguns casos, pot representar el camí cap una trajectòria molt perillosa. No cal caure en el conformisme, però alhora tampoc és necessari fer alarmisme. Els joves representen un sector de la població que més està patint els efectes de la crisi. La taxa d'atur és elevada, dins de la societat és clara també la crisi de valors, i la desestructuració en algunes famílies alimenten el fet que els menors no tinguin aquests valors mínims. Les generacions més joves són el futur d'Andorra. Les persones no és modelen a l'escola –una creença errònia i massa estesa–, sinó que la responsabilitat recau en els pares.

La delinqüència de menors, i en general la juvenil, és un tema que ha de preocupar a la societat, que ha d'estar en permanent alerta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.