El nombre de caps de bestiar de la cabana ramadera el juny passat era de 5.367, el que suposa una xifra molt similar a la del mateix mes de l'any passat, segons dades del Departament d'Estadística, que es tradueixen en un creixement dels ovins, amb 2.521 animals (+6,6%) i en una disminució dels caprins amb 378 animals (-31,6%). Sant Julià és la parròquia amb major activitat ramadera, amb 2.099 caps de bestiar, que representen el 39,1% de tots els animals del país.

Es tracta d'un sector molt afectat, no tant per la crisi econòmica, sinó perquè ha deixat de ser una activitat atractiva des del punt de vista de rendibilitat, comporta un gran sacrifici de treball i no hi ha un relleu generacional, com ho demostra la mitjana d'edat de les persones que s'hi dediquen a la ramaderia i la pagesia.

L'informe destaca que en els últims anys hi ha hagut un augment de la cabana ramadera o almenys una certa estabilització. En els darrers anys el sector dels ovins ha reduït de la meitat el nombre d'individus respecte el 1988, encara que actualment es troba en una fase de recuperació.

Hi ha plena unanimitat que Andorra no pot prescindir dels seus ramaders i agricultors, tant des del punt de vista de sostenibilitat del medi com d'aprofitament d'un sector que està buscant vies de creixement per trobar un públic fidel i un mercat interessat, aprofitant la marca Andorra.

De fet, la venda de productes anomenats ecològics (amb el seu certificat corresponent) està en auge en molts països i ha pogut esquivar els efectes de la crisi mundial mantenint el volum de vendes. Andorra també ha iniciat aquest camí, que passa per distanciar-se dels productes habituals que es troben en els supermercats i oferir la diferència i la garantia de qualitat superior.

Sota la tutela del Ministeri i amb l'esforç dels pagesos, el sector ha d'aconseguir la reconversió que asseguri no només la supervivència, sinó la consolidació i el creixement progressiu. Els diferents Governs hi han treballat activament. Dins d'aquestes accions s'emmarca la creació d'un segell de qualitat per distingir els productes agrícoles autòctons, per potenciar els aliments cultivats i produïts al país, com poden ser les trumfes, les plantes medicinals o la mel andorrana, amb un component turístic que suposa un valor afegir. O la presència a la Fira d'Andorra com a eina de promoció que pot transformar-se en una fira específica en un futur, com també la Identificació Geogràfica Protegida (IGP) en la què fa temps que s'està treballant i es reivindica per a la carn andorrana.

Per a més informació consulti l'edició en paper.