Com ja acostuma a ser habitual en els darrers anys per aquestes dates comença el debat sobre la Setmana de l'Isard, set dies que formen part de la tradició andorrana i que dóna inici a la represa de les activitats, com se sol dir de forma popular. És un debat on s'hi barregen sentiments i afició, però s'ha de deixar de banda els interessos particulars per escolar els raonaments dels tècnics i pensar més en el benefici col·lectiu i en el futur.

La cabana, segons les dades que va facilitar ahir el Govern després de la reunió de la comissió de Seguiment de la Caça, ha experimentat una lleugera recuperació, tant minsa que es xifra en 32 animals més, segons han comptabilitzat els banders, entre l'anomenat terreny de caça comú i els vedats de Xixerella, Sorteny i Ransol. Percentualment es tradueix en un augment del 7,5%, que s'increment al 25,7%fora dels vedats.

Els tècnics mantenen que la cabana encara està en fase de recuperació dels pestivirus que ha afectat els exemplars, també d'Espanya i Catalunya, i que va obligar fa un any a suspendre la temporada de caça de l'isard.

Aquesta possibilitat és la que s'està dirimint actualment, i serà en el Consell de Ministres previst per al proper dia 24 quan s'adopti una decisió definitiva, que també podria passar per reduir el nombre de captures.

El fet que al 2007 es va autoritzar la setmana de caça amb la cabana més baixa dels darrers anys no ha de servir de pretext per assumir una actuació que no vagi amb consonància amb l'opinió dels tècnics. El col·lectiu de caçadors, el més afectat davant una suspensió, ja es va mostrar comprensiu l'any passat i va entendre que els efectes del pestivirus també es combaten ajudant a la repoblació dels isards a les nostres muntanyes.

Malgrat aquests primers signes de recuperació, encara no s'han assolit els nivells normals després de l'atac del pestivirus l'any passat. El cap de la Unitat de Fauna calcula que els isards necessiten «quatre o cinc generacions per recuperar-se» de l'alta mortalitat causada pel pestivirus, tot i que la població a Andorra depèn també del que passi a les cabanes dels països veïns, on també s'està en una fase de recuperació després d'un 2009 crític pels efectes de la malaltia. El que està clar és que la malaltia no ha desaparegut i encara es troben animals afectats.

L'actualització del recompte permet l'optimisme moderat, ja que la cabana va creixent poc a poc, però encara està lluny de les xifres d'anys anteriors, abans de l'aparició del pestivirus que va fer estralls en la població d'isards al Pirineu.

Per això, l'Executiu haurà de meditar molt i bé la decisió final. S'apunta que són necessàries quatre o cinc generacions per deixar enrera els efectes del pestivirus, i per tant sempre serà millor un sacrifici en el moment que toca, abans que lamentar en el futur un volum simbòlic de la cabana com a herència. Els isards són patrimoni també d'Andorra i dels seus ciutadans, i totes les parts implicades han de buscar l'interès general.

Per a més informació consulti l'edició en paper.