Fa alguns dies que les xarxes socials són plenes de missatges –segur que escrits o copiats i enganxats amb convicció i bones intencions– que insten l'Església catòlica a cancel·lar la visita del Papa Benet XVI a Madrid i destinar els diners que costarà aquest viatge, i tot el desplegament associat a la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut, a Somàlia.

L'Església, amb tants segles d'existència, s'ha guanyat a pols molts enemics. Qualsevol catedral gòtica té tanta llum i tantes ombres com la mateixa institució. Perquè, al costat dels abusos –abusos físics, abusos de poder, execrables en tots els casos–, l'Església ha estat capaç de generar moviments solidaris exemplars. Conceptualment, estaríem d'acord que és preferible la justícia social a la caritat, però hi ha milers i milers de persones arreu del món que es beneficien de l'activisme dels voluntaris de Càritas, seglars i religiosos.

De fet, malgrat el nom, l'organització catòlica intenta combatre la pobresa, la discriminació, la intolerància i l'exclusió, oferint una atenció i assistència directa, però també promovent la participació ciutadana per lluitar contra els condicionants que deriven en les desigualtats.

Tenim el dret, fins i tot el deure, de jutjar una institució amb tant de poder. Podem lloar el que té de bo i condemnar tot el que té de dolent. Però hi ha certs arguments que freguen la demagògia.

¿Com és que, a les xarxes Facebook i Twitter, no hi ha ningú que demani que el Barça destini tot el que es gastarà en el fitxatge de Cesc Fàbregas a Somàlia? ¿Ser patrocinadors d'Unicef els dóna butlla per gastar impúdicament tots aquests milions d'euros?

Són preguntes amb ànim de provocació. Segur que tots –entitats amb o sense ànim de lucre i particulars– tenim despeses supèrflues que podríem destinar a una millor causa.

Una cosa és denunciar que el Vaticà és excessivament ostentós pels temps que corren i posar com a exemple la Jornada de Madrid. Igualment, els fidels poden exigir que els diners de les col·lectes dominicals es destinin a una causa o a una altra.

Però vincular directament Madrid i Somàlia, situant-nos en una posició de superioritat moral quan aquest estiu, a poc que puguem, no renunciarem a les nostres vacances, és entrar en un terreny argumentalment relliscós. Del que no hi ha cap dubte és que la població de Somàlia no es mereix convertir-se en objecte d'eslògans demagògics si al darrere no hi ha cap acció solidària per lluitar contra la fam i la pobresa d'aquell país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.