És el mateix cap de Govern, Toni Martí, qui alerta que, «malauradament», seran «comptats» els dies que els comerços obrin efectivament fins a les 10 de la nit. Perquè està clar que obrir una, dues o tres hores més té un cost per a les empreses que no es compensa amb les compres que puguin fer els quatre despistats que van a última hora.

Segurament, els únics que se la podran jugar i mirar si l'experiment funciona són els establiments amb un volum de negoci important i una plantilla prou àmplia per establir nous torns sense trasbalsar massa el funcionament del comerç en qüestió. Sembla lògic, fins a cert punt, que les botigues més petites esperin a veure què passa als grans magatzems i centres comercials abans de retardar l'hora d'abaixar la persiana.

També és possible que, a base d'hores extres dels treballadors i dels mateixos botiguers, alguns d'aquests establiments petits i mitjans vulguin aprofitar la modificació de la Llei d'horaris comercials per comprovar, en primera persona, si val la pena ampliar l'horari d'obertura al públic i, en aquest cas, quins dies és millor fer-ho.

Perquè, fins i tot en plena temporada d'esquí, hi ha vespres que les avingudes Meritxell i Carlemany semblen el carrer principal d'una ciutat fantasma. I el dilema és el de l'ou i la gallina: ¿A les 9 de la nit d'un dimarts o dimecres d'hivern no hi ha ningú al carrer perquè els comerços estan tancats? ¿O és que tampoc no hi hauria ningú i, per tant, ja era lògic que les botigues tanquessin a les 8?

En una època de crisi com l'actual, en què s'ha reduït el nombre de visitants i clients potencials, tot fa pensar que no tots els negocis es beneficiaran de la mateixa manera de la nova llibertat horària. Podria haver-hi sorpreses. Podria passar que, més que les botigues que ofereixen productes destinats bàsicament al turista –perfumeries, tendes d'electrònica, etcètera–, els que acabessin tenint una clientela important fossin els que venen productes bàsics, és a dir, el subsector de l'alimentació.

Ja hi ha treballadors que fan jornades poc convencionals –si és que entenem que l'horari convencional és l'horari d'oficina. Pensem, per exemple, en els 10.000 treballadors de l'hostaleria i la restauració, als quals es va referir el ministre d'Economia, Jordi Alcobé,durant el debat d'ahir al Consell General. Totes aquestes persones podran beneficiar-se, de ben segur, del fet que els supermercats, o alguns supermercats, obrin fins a les deu.

El temps, i els resultats, donaran la raó als uns o als altres. En realitat, tothom desitja que les botigues ofereixin un bon servei i, a canvi, assoleixin un volum de vendes satisfactori. Caldrà veure si els esforços i els sacrificis per ser competitius acaben donant el seu fruit o, per contra, esgoten el sector.

Per a més informació consulti l'edició en paper.