El Consell General aprovarà avui la Llei d'horaris comercials –el resultat és més que previsible, tenint en compte l'aritmètica parlamentària. Demòcrates per Andorra podria tenir de vacances dos terços dels seus consellers i, així i tot, guanyaria la votació. Per tant, la liberalització, la flexibilització o l'ampliació horària –diguem-li com vulguem– serà una realitat a partir del mes de setembre, és a dir, tan bon punt entri en vigor la nova llei.

Defensors i detractors del nou marc legal han exposat aquests últims mesos els respectius arguments, i un dels temes que més ha sortit en el debat és el de la conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar: Demòcrates per Andorra defensen que la llei, que incorpora la figura de la negociació col·lectiva a les empreses, garanteix el respecte als drets dels treballadors, mentre que el Partit Socialdemòcrata està convençut que el text vulnera l'article 3.2 de la Constitució, relacionat amb la protecció de la família i també de les persones que treballen al comerç.

Una altra qüestió que centra la batalla política és el model de comerç del Principat. El PS creu que la liberalització horària castiga el petit comerç i afavoreix, per contra, les grans superfícies. Des de DA, diuen que la flexibilització és una tendència que recorre tot Europa i permet adaptar l'oferta comercial a la demanda per part de la clientela, cosa que es tradueix, segons ells, en un millor servei.

Però més enllà de la Llei d'horaris, el que hauria de permetre dibuixar aquest model comercial és la tan llargament reivindicada Llei del comerç. És cert que no tots els comerços podran fer front de la mateixa manera a la flexibilització horària, per dimensions i recursos humans. No obstant això, ara mateix ja hi ha benzineres que, tenint la possibilitat d'obrir tots els dies i fins a una hora més tardana, exerceixen de botiga de conveniència.

Per a alguns botiguers es tracta de competència deslleial. Per a les persones que pleguen tard o fan uns horaris poc convencionals en general, els suposa la salvació més d'un dia.

Entre altres aspectes, la Llei del comerç hauria de definir la tipologia d'establiments i establir un marc perquè la competència sigui realment lliure i lleial –o sigui, que no hi hagi comerços que, d'entrada, ja vagin amb les cartes marcades, al seu favor o a la seva contra.

Garantir la competència en igualtat de condicions és un punt de partida. Això no vol dir que una futura llei no hagi de prendre en consideració altres qüestions, tenint en compte que el comerç, a banda del seu valor econòmic, és una activitat amb valor social i, en el cas concret del Principat, amb valor turístic.

Pel que fa a la classificació d'establiments, hi ha un altre àmbit des del qual es reclama una millor regulació, i és el de l'oci nocturn. Hi ha bars suposadament diürns que actuen com a locals d'oci nocturn i que, per tant, estan sotmesos a un règim horari diferent –per no parlar de la manca d'insonorització d'alguns d'ells. Però això, en tot cas, són figues d'un altre paner.

Per a més informació consulti l'edició en paper.