Els hotelers i els comerciants estan preocupats pel balanç del mes de juliol que, tot i que encara no és definitiu ni s'ha traduït en xifres, no serà «gens positiu», amb paraules del portaveu de la Unió Hotelera d'Andorra, Joan Antoni Azurmendi. Poca broma: Azurmendi sol ser positiu i les seves declaracions a la premsa tendeixen a l'optimisme, sense que l'hoteler faci volar coloms ni deixi de tocar de peus a terra en cap moment. Per això ens hauríem de prendre molt seriosament les seves consideracions.

Els sectors vinculats directament al turisme –l'hoteleria, la restauració, el comerç i tota l'oferta d'activitats lúdiques, esportives i d'oci en general– fa temps que malden per trobar alguna fórmula –més o menys màgica– per desestacionalitzar l'afluència de visitants. Però és que l'estiu, sense arribar a atreure tants turistes com la temporada d'esquí, solia ser millor que els mesos d'entretemps, és a dir, la primavera i la tardor.

D'acord que el juliol no és com l'agost. Aquesta és l'esperança d'hotelers i comerciants, segons han manifestat alguns dels seus representants. Però el cert és que les vacances als països del nostre entorn cada vegada es diversifiquen més. Dit d'una altra manera, cada vegada hi ha menys gent que tingui els 30 dies de vacances concentrats a l'agost.

Segurament, caldria veure com es recull aquest turisme de gent que té vacances fragmentades o en èpoques que no són ni de neu ni de dies radiants. Trobar, i oferir, nous atractius no és gens fàcil, no només perquè es tracta de pensar diferent a com s'ha fet sempre –o, com a mínim, les últimes dècades–, sinó perquè ens trobem en un moment en què conflueixen dues circumstàncies novedoses (o no tant novedoses, a aquestes alçades): el canvi d'hàbits que comentàvem i la crisi econòmica, que fa que un s'ho pensi dues vegades abans de fer «l'escapada».

Si no volem escanyar les empreses dedicades d'una manera o altra al turisme, s'haurà d'apostar per la innovació i l'oferta de valor afegit, més que no pas per la política de rebentar preus, que pot servir puntualment per acabar d'omplir les habitacions, però que no pot convertir-se en la norma. Hi ha un establiment hoteler, per exemple, que ha fet una inversió important per tal de poder obrir la seva cuina als multial·lèrgics. Aquesta és una via per arribar a una clientela potencial, un nínxol del mercat que ells han sabut aprofitar. Diuen que la gana ens fa llestos. Potser la crisi, sent optimistes, ens tornarà més creatius i innovadors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.