El cap de Govern, Toni Martí, va afirmar fa uns dies que veu amb bons ulls la proposta dels empresaris andorrans –representats a través de la CEA, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i l'EFA– d'evolucionar cap a un Administració única com a mesura de reactivació econòmica.

De fet, de les declaracions de Martí, es desprèn que més aviat estaria d'acord amb una finestreta única, que no és ben bé el mateix. El cap de l'Executiu, amb una llarga experiència com a cònsol major d'Escaldes-Engordany, matisava que veia bé el plantejament si es tracta de simplificar els tràmits administratius, sense modificar les competències del Govern i els comuns.

Per tant, es tracta d'avançar en aquells temes que es poden tractar des d'un sol taulell, simplificant significativament els passos que ha de fer l'administrat. Com a exemples, es van mencionar una possible agència tributària única –des d'on es recaptessin tots els impostos i taxes– o una agència d'urbanisme, també única.

La simplificació dels procediments lligats als tràmits administratius, com dèiem, facilita la vida de l'administrat –cosa que ningú no s'hauria de prendre a broma o com un tema menor– i permet estalviar esforços i recursos per part de l'Administració, sigui general o comunal. Suposa, en definitiva, un gest de racionalització, de posar una mica de seny i sentit comú: fer el que tantes vegades hem pensat que s'hauria de fer, tot fent cua per lliurar algun paper o recollir algun formulari. I això sent conscients que hi ha una part feixuga que l'Administració difícilment es pot estalviar, tenint en compte que és imprescindible que cadascun dels passos estigui degudament registrat per a major garantia dels administrats.

Però el fet és que, si més enllà d'una finestreta única, es vol anar cap a una Administració única, aquesta perspectiva s'haurà d'incorporar necessàriament en el debat a l'entorn d'una nova delimitació de competències i també de les transferències del Govern als comuns.

Perquè concebre l'Administració com a única, encara que s'expressi territorialment a través de d'altres institucions –en aquest cas, els comuns– és un canvi profund i, per molt bona entesa que Martí asseguri que hi ha «ara» entre el Govern i aquests comuns, no està gens clar que les diferents parts implicades parteixin de plantejaments similars. O sí.

En qualsevol cas, les competències no han de ser concebudes com a petites parcel·les de poder, sinó com a àmbits de gestió que, partint de criteris d'eficiència i de millor servei públic, corresponen a un o als altres –al Govern o als comuns. Els canvis en aquest sentit impliquen no només un procedir diferent, sinó un pensar també diferent. I això és segurament el que pretenen els empresaris: aprofitar un moment de necessària contenció de la despesa pública per convèncer els governants de velles reivindicacions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.