El ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, constata que, entre els agents econòmics i socials del país, cada vegada hi ha més simpaties per Europa, pel que significa l'obertura especialment en l'àmbit econòmic, però no només. L'accés progressiu al mercat és, sens dubte, una oportunitat per als empresaris andorrans i, per tant, és primordial la definició d'un marc institucional per a tots els petits estats europeus que, per poder competir, hauran d'acceptar unes regles del joc que, tanmateix, permetin conservar les seves especificitats i particularitats.

Aquestes manifestacions contrasten clarament amb el posicionament de determinats partits de països que formen part de la Unió Europea. L'altre dia, la presidenta del Front Nacional francès, Marine Le Pen, es passejava per Andorra –ella que, si accedeix a la presidència de l'Estat veí, vol plantejar la sortida de l'Euro.

Al Principat, les dues forces polítiques amb representació parlamentària estan d'acord en la seva aposta per Europa, que ja és un què. El mateix joc polític segur que escenificarà les diferències d'uns i altres –el grup demòcrata i el grup socialdemòcrata–, però el compromís d'inici de legislatura és abordar el dossier europeu des d'un pacte d'Estat. Un pacte d'Estat que, a més, es vol fer extensiu al conjunt del país, als seus empresaris i a les seves entitats. És important, de fet, que a Europa s'hi vagi des del consens perquè, tot i l'oportunitat que representa, l'adaptació a aquestes noves regles requerirà esforç i, segurament, paciència per part de tothom. Això, per no parlar de sacrificis.

En un terreny més concret, el Govern ha anunciat que, el mes de setembre, entrarà al Consell General els textos que permeten enllestir la reforma fiscal. En paral·lel, el Ministeri d'Afers Exteriors treballa per elaborar els models dels convenis de no-doble imposició que s'hauran de negociar, en primer lloc amb Espanya, França i Portugal. L'objectiu és que reforma fiscal i models de convenis es puguin presentar a la vegada: una manera d'exemplificar i visualitzar que una cosa té incidència directa sobre l'altra i que un nou marc fiscal, agradi més o menys d'entrada, és el que permet assolir acords que situen Andorra en una millor posició de relacions econòmiques i fiscals amb els països veïns.

El dia a dia se'ns menja i, entre titular i titular, potser no ens adonem que el Principat està vivint una etapa de cabdal importància per dibuixar el futur a mitjà i llarg termini i afrontar-lo amb certes garanties d'èxit, sobretot si es fa –com dèiem– des del consens.

Per a més informació consulti l'edició en paper.