La visita «de cortesia» que l'eurodiputada francesa i candidata a la presidència de la República pel Front Nacional, Marine Le Pen, va fer dimecres al Comú d'Andorra la Vella ha generat polèmica. No és estrany, tenint en compte que la senyora Le Pen, en una entrevista que va concedir fa uns anys a un mitjà francès, anunciava que si accedia a la presidència del seu país convocaria un referèndum per restablir la pena de mort, tancaria les fronteres i advocaria per abandonar l'euro. Més polèmica és encara la seva proposta de fer un carnet de ciutadania per punts, fent una analogia amb el carnet de conduir.

La cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, ha evitat fer declaracions sobre la visita, més enllà d'un breu comunicat oficial que es va enviar als mitjans un cop aquests es van haver assabentat de la visita. Només cal haver seguit mínimament la trajectòria política de Ferrer per saber que es troba pràcticament a les antípodes ideològiques de la família Le Pen (filla i pare) i el seu Front Nacional.

La mandatària comunal, i fins fa poc militant del Partit Socialdemòcrata, ha estat, per exemple, una de les grans defensores de rebaixar els anys necessaris per accedir a la nacionalització. Es podria argumentar que els punts de partida de França i Andorra en relació amb les persones immigrades no tenen res a veure, però el que és evident és que Marine Le Pen i Rosa Ferrer parteixen de concepcions, com a mínim, igual de diferents.

Rosa Ferrer es devia trobar amb una «papereta» institucional prou complicada. És difícil saber si, com a cònsol, podia negar-se a rebre una diputada que ha estat escollida democràticament al seu país, per molt que no comparteixi en absolut el seu ideari polític. També és cert que, ara que ha trencat el carnet del PS, resulta molt temptador per als seus excompanys acusar-la d'haver abandonat igualment els ideals dels quals ha fet gala tots aquests anys.

El combat polític es lliura amb les accions diàries dutes a terme des de les institucions –govern i oposició, cadascun amb el seu rol– i es resol en cadascun dels successius processos electorals. La lluita contra una determinada ideologia s'ha de servir d'arguments i no pas de desaires. No obstant això, si destacats membres del Front Nacional continuen cobrint-se de glòria fent declaracions que atribueixen la responsabilitat de la matança de Noruega al seu govern més que no pas al criminal Anders B. Breivik, la presidenta d'aquest partit haurà d'assumir que en algun lloc se la pugui arribar a considerar persona non grata, per molts vots que l'avalin.

Per a més informació consulti l'edició en paper.