Ningú no dubta de l'interès de la variant de Sant Julià de Lòria. Fins i tot aquells que tenen els millors desitjos de preservació del territori han de reconèixer que en aquell punt de la nostra geografia hi ha un problema de mobilitat i que d'alguna manera s'ha de descongestionar el trànsit que entra i surt del país per la frontera del riu Runer i passa tant sí com no per la parròquia. Es pot discutir el traçat. A més llarg termini, es pot replantejar el propi model de mobilitat. Ara per ara, però, hi ha un desdoblament en curs i el Govern ha de trobar una solució a les dificultats –evidents– per fer front al pagament d'aquesta obra.

La decisió del Govern anterior d'aturar els treballs i deixar el vial a mig construir va aixecar molta polseguera. El cònsol de Sant Julià, Josep Pintat, alertava aleshores que la confluència a la plaça Laurèdia del trànsit que ve, d'una banda, de la carretera general 1 i, de l'altra, de la variant que arrenca de la rotonda d'Aixovall, significaria traslladar la congestió al centre de la parròquia ja que aquell punt es convertiria en un coll d'ampolla.

L'actual ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, davant la impossibilitat d'incloure el cost de les dues fases pendents al pressupost per a l'any vinent, intenta recórrer a solucions imaginatives: perquè la confluència a la plaça Laurèdia no es converteixi en un embut, i previ vistiplau del Comú de Sant Julià de Lòria, es podria guanyar un tercer carril a l'avinguda de Francesc Cairat, de sentit reversible, amb l'eliminació de les places d'aparcament de la zona blava.

Com és lògic, el cònsol, abans de pronunciar-se, diu que vol veure un estudi de trànsit que avali la proposta de l'Executiu.

Tot plegat evidencia que hi ha serioses dificultats per completar l'obra, dificultats que no són tècniques sinó de finançament. No podem oblidar que el projecte és d'una altra època –l'època de les vaques grasses– i que la seva execució ha acabat topant amb una realitat bastant més crua.

Si no hi ha diners, tal com ja van constatar els socialdemòcrates, s'haurà d'avançar en la línia imaginativa que ara dibuixa Alcobé. Potser eliminar la fila d'aparcament no és la millor solució, però com a mínim denota la voluntat política de trobar una alternativa, més o menys provisional, mentre no hi hagi pressupost per a les fases més meridionals. Però també és cert que un bon estudi d'alternatives ha d'anar acompanyat dels corresponents informes tècnics. Només així es podrà triar la millor opció, amb coneixement de causa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.