L'Executiu va rebre l'any passat una ínfima part dels documents de comptabilitat de les empreses que s'esperava. Fa només un any, el llavors cap de Govern, Jaume Bartumeu, va comparèixer després del consell de ministres per explicar que Finances tan sols havia rebut 1.861 peticions per entregar els balanços de l'any 2009, entre societats i treballadors autònoms, tal com marcava el nou pla comptable.

El 2010 va ser el primer exercici en el qual es podien tenir xifres clares de macroeconomia i de funcionament del teixit empresarial, a banda de ser una exigència imprescindible per al nou impost de societats, però les reticències d'una gran part de les empreses va fer que les dades fossin molt parcials.

Aquest any ha hagut un canvi de tendència. Divendres passat va ser el darrer dia de termini per presentar els comptes, i es va produir una allau d'entrega d'aquests documents.

Un total de 3.683 empreses van dipositar finalment els seus comptes davant del Govern, segons va informa divendres mateix l'Executiu. Divendres va ser un dia rècord per al departament que gestiona aquests comptes, ja que 960 empreses van esperar fins el darrer dia per entregar la comptabilitat .

L'Executiu va recordar que l'Oficina d'Atenció a la petita empresa i als autònoms ha canalitzat les consultes del sector en aquest àmbit tenint en compte l'obligatorietat de presentar els comptes. És de suposar que el fet de què aquest any s'aplicaran sancions ha animat als empresaris. A partir d'ara es continuaran atenent els dubtes sobre la implementació del marc fiscal i la Llei de la seguretat i la salut en el treball, entre d'altres matèries.

Ha estat una norma difícil i controvertida, i també s'ha generat molta confusió, ja que fins i tots alguns comptables aconsellaven als seus clients que no lliuressin la documentació a l'Administració. També s'ha barrejat cert recel i la falta d'hàbit. I havia temor de què aquestes dades no fossin tractades amb la necessària confidencialitat, però són indispensables per a l'aplicació de determinats impostos directes i, sobretot, per disposar d'una radiografia real de l'economia andorrana, una dada imprescindible sobretot en temps de crisi, ja que permeten l'adopció de mesures partint de la realitat i no en base a estimacions o xifres que són facilitades per especialistes contractats per entitats privades. Es tracta d'homologar Andorra amb la resta de països europeus, on la presentació dels comptes de les empreses és una pràctica habitual. Per posar un exemple clarificador, aquesta any l'Executiu ha pogut donar un PIB molt més realista i ho ha pogut fer desglossat segons els diferents sectors econòmics, una elaboració en la qual s'ha de suposar que han ajudat les comptabilitats que es van lliurar l'any passat. A data d'avui sembla que aquesta nova actuació s'està normalitzant i que des d'aquest any el lliurament d'aquest tipus de documentació ja serà un acció més normalitzada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.