Fa uns dies en aquesta mateixa secció es va tractar sobre el pla de gestió per a la Vall del Madriu, però sense entrar al detall en el seu contingut, sinó demanant ja una entesa que eviti el ridícul a la Unesco.

El cap de Govern, Toni Martí, ha donat per bo el pla que ja està sent aprovat pels diferents comuns (independentment del color polític), entre d'altre motius, va dir, perquè entén que no hi ha cap punt conflictiu en el redactat. Ara ja es coneixen altres punts de vista i per tant és l'ocasió per fer una reflexió al voltant d'aquest afer, que ja porta set anys esperant una solució definitiva i que no es pot demorar més, ja que el termini donat per la Unesco acaba el proper mes de febrer.

Primer de tot, s'ha de dir que és perfectament comprensible la postura dels comuns, que recuperen les plenes competències en aquest territori, un context al qual es negava l'anterior Govern socialdemòcrata. El paper de l'Executiu quedarà relegat a la seva presència en un Consell Assessor, únicament de caràcter consultiu, i sense cap poder decisori, juntament amb un representant dels cortalans, de les associacions de defensa de la natura, i un membre de la Unesco.

Per tant seran els comuns els que tindran la potestat exclusiva de decidir les actuacions en aquesta vall protegida, de gran interès natural. D'alguna manera, el cap de Govern manté un posicionament similar al que tenia quan estava al capdavant del Comú d'Escaldes-Engordany, i el text no té res a veure amb el que defensava l'anterior Executiu. No incidirem en la tant gastada expressió de la política del set campanars, però sí pensem que el rol del Govern hauria de ser més destacat.

El PS, lògicament, s'ha desmarcat ràpidament de l'acord, i dubte que passi l'avaluació de la Unesco. Ahir Jordi Font va recordar que amb la declaració de la Unesco, la vall va passar a regir-se per la Llei de patrimoni cultural i, per tant, els comuns van perdre competències, i va lamentar que ara els comuns es tornen a atorgar competències i, segons el seu parer, això és una contradicció amb la legislació. També té una veu crítica la direcció de la candidatura de la vall del Madriu-Perafita-Claror, que de manera resumida qualifica el pla de gestió en procés d'aprovació de poc concret i amb manca de rigorositat científica.

I paral·lelament, ja es comencen a llençar propostes com construir un trenet o buscar fórmules d'explotació que derivin ens ingressos per als comuns. S'ha d'anar amb molta cura. S'esta parlant d'una zona molt sensible que exigeix la màxima protecció. Que hagi un acord amb els comuns no és sinònim de què s'hagi consensuat el millor text per a la vall. La declaració de la Unesco de vegades ha semblat que molestava a alguns sectors concrets, i l'objectiu no és satisfer a les parts implicades, sinó tancar un acord que sigui el millor per a la vall i per a Andorra, i que sigui aprovat per la Unesco. La satisfacció interna amb un suspens de l'exterior seria un gran fracàs.

Per a més informació consulti l'edició en paper.