La tempesta per l'anomenat afer Ferrer ha amainat, bàsicament perquè l'escenari política actual, amb una contesa electoral a les portes, no convida a avivar la polèmica, en un moment en què al PS li interessa serenor després de l'episodi de tensió viscut en el darrer congrés extraordinari, on Esquerra Socialista i la mateixa cònsol d'Andorra la Vella (ja exmilitant) es van alçar en les veus crítiques després del fracàs electoral a les darreres eleccions legislatives.

Ferrer, Jordi Torres (pare i fill), Meritxell Pérez (Andorra la Vella), Meritxell Rabadà (Andorra la Vella) i Francesc Castillo (Escaldes-Engordany) són els sis militants que a principis d'aquest mes van fer efectiva la baixa del Partit Socialdemòcrata. Mentre els militants d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany ho van fer de manera conjunta per expressar que la desafecció és compartida, els d'Encamp ho van fer individualment. Però tots coincideixen que «el PS té un problema intern».

El cas més significatiu, però, ha estat el de Rosa Ferrer. Militant històrica i companya permanent de Jaume Bartumeu des de l'extinta ND, Ferrer havia estat un baluard del corrent socialdemòcrata i una garantia a la plaça d'Andorra la Vella, que ara perilla després de la victòria taronja el passat 3 d'abril.

Però a banda del sentimentalisme i del simbolisme que representa la marxa de la cònsol de la capital, El PS és un partit organitzat i amb unes normes clares que els militants coneixen, malgrat les crítiques que rep de poc debat intern. Ferrer va signar, com la resta dels seus excompanys, un document pel qual es comprometia a deixar un càrrec públic si abandonava el partit. La segona part s'ha complert, la primera queda en paper mullat perquè el PS no té base legal per exigir aquest comprimís i s'ha de suposar que tampoc prou força ni convicció com per desallotjar l'exmilitant del càrrec de cònsol. És cert, com va afirmar el president del partit, Víctor Naudi, que és més una qüestió de consciència, i en aquest cas Ferrer ha optat per valorar el compromís amb els ciutadans per davant del partit.

És cert també que la cònsol va aconseguir la victòria electoral emparada per les sigles socialdemòcrata i que quan va signar el document era conscient del que feia. Però la imminència de les eleccions, el proper desembre, no permet mantenir el pols, sinó que convida a treballar per preparar les propostes.

Ferrer haurà de triar. S'especula amb diverses opcions. Una, seguir el model de Martí a Escaldes i liderar una plataforma independent amb membres de DA; l'altre fer-ho en solitari, i finalment, la més improbable, descartar la reelecció.

També des del PS caldrà una reflexió. S'al·lega que hi ha més altes que baixes al partit, però no es pot negar el malestar d'un ampli sector que es pregunta què ha fallat i que demana no una refundació, sinó un debat intern per encarar el futur, que de moment s'albira bastant complicat després de l'aclaparadora victòria de DA en els darrers comicis.

Per a més informació consulti l'edició en paper.