El producte interior brut (PIB) és una mesura agregada que expressa el valor monetari de la producció de béns i serveis finals d'un país durant un període de temps (normalment, un any). Es considerat com una mesura del benestar material d'una societat. El seu càlcul s'enquadra dins de la comptabilitat nacional. Per estimar-ho, s'utilitzen diversos mètodes complementaris. A Andorra, de moment, el PIB és estimatiu, però cada cop més aproximat ja que les dades són més exactes i l'objectiu és que l'Executiu acabi disposant de les dades necessàries perquè el PIB tingui la mateixa fiabilitat que en els països més avançats.

Tanmateix hi ha un canvi qualitatiu que es pot comprovar en cada exercici. Si fa anys el PIB no existia per a l'Administració pública i eren empreses privades les que feien un càlcul orientatiu, s'ha iniciat ja el camí per obtenir una dada homologable i cada cop més fiable.

Ahir el Departament d'Estadística va exposar un ampli recull del PIB de la darrera dècada. I per primer cop es pot valorar l'evolució dels diferents sectors econòmics. Andorra ha crescut, i molt, en deu anys, però la crisi ha comportat una sotragada que ha tingut uns efectes més demolidors en àmbits com els de la construcció, el comerç o l'hoteleria, amb una evolució negativa que s'ha moderat al 2010 sense arribar a xifres positives. El PIB permet observar el comportament de l'economia desglossada en els diferents àmbits, i no fa més que confirmar que si bé en termes globals en una dècada ha hagut un creixement, els ciutadans d'Andorra són més pobres, perquè també ho és el global del PIB, que sumava l'any passat 2.636 milions d'euros, un 3,4% menys que al 2009 en termes reals, és a dir, eliminant l'efecte de la inflació.

Són dades que no fan més que confirmar allò que es viu el carrer, que pateixen les ONG, i que el mateix Govern comprova dia a dia amb les dificultats de les empreses i l'augment de les demandes dels ajuts socials. I també destaca una dada, preocupant, com és el pes simbòlic de l'agricultura, el sector més petit dins del pastís econòmic, amb només un 0,4%, tenint en compte que ha tingut un espectacular creixement entre el 2007 i el 2009. I parlant en termes d'espectacularitat, és rellevant que el sector de l'administració ha crescut un 110% en la darrera dècada, una dada que convida a la reflexió i que denota l'excessiva alegria amb que els Governs han engreixat la plantilla del sector públic, un fet que ara representa un llast massa pesat per a un Estat sense liquiditat i amb una despesa de funcionament que s'engoleix la major part dels recursos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.