Els horaris de comerç han variat en tot el món. Si de veritat pensem que estem a l'alçada de les circumstàncies, hem de ser conscients de la liberalització horària del comerç. Hem passat aquelles etapes que mercadejar en festa –comprar i vendre– era pecat, tant per a cristians, com per als jueus o els musulmans en divendres, a tenir una llibertat total en aquesta matèria. Des de Tòquio i Hong Kong, passant per Mèxic i Nova York, o de Londres a Estocolm o Berlín, els grans magatzems i centres comercials obren en festius, en considerar que és un dels millors dies perquè la família efectuï les seves compres. Si hi afegim els llocs d'afluència turística, l'oferta encara s'amplia més, amb establiments que estan oberts tots els dies i amb un horari de servei al públic molt ampli.

Vistes així les coses, no es comprèn que encara estiguem pledejant –ara per qüestions d'urgència– entre la possibilitat d'ampliar horaris comercials o no fer-ho. No existeix cap raó per impedir als ciutadans que comprin quan vulguin i menys encara per delimitar les dimensions de les botigues que vulguin ampliar els seus horaris d'obertura.

El problema durant molts anys ha estat doble. Per una part, tenim els botiguers i la seva força corporativista, que no estan d'acord amb aquestes llibertats pel molt que els afecta la competència amb les grans superfícies i també per la gran quantitat d'hores a treballar, i per un altra aquestes grans superfícies, que han de tenir molt present la remuneració adequada a l'increment del treball dels seus assalariats.

Llibertat comercial sí, però també reconeixement dels salaris laborals amb relació a la feina que es fa. De la justa combinació d'aquests dos elements s'aconsegueix un major i millor servei al client que, a més, té una major capacitat de compra gràcies a un ventall horari més ampli.

A més, és evident que, en paral·lel a una reorganització horària del comerç, caldrà reestructurar altres serveis, des del transport públic, perquè s'ajusti a les noves hores punta, fins a les escoles i escoles bressol.

El petit comerciant, amb raó, pensa que aquestes mesures li afecten. Però cal matissar la realitat per comprovar que la pèrdua de vendes en molts casos no és per qüestió horària, sinó per noves exigències del consumidor. Pensem que, de no ser així, la compra per internet també pot guanyar més adeptes dels que ja té. Sobren discussions i cal tancar un tema que fa massa temps que dura.

Per a més informació consulti l'edició en paper.