Vivim en uns moments difícils i amb unes circumstàncies que un dia sí i l'altre també ens treuen la son, pel que representa d'amenaça. Ahir mateix la prima de risc ultrapassava els 330 punts per Espanya i amenaçava a la vegada Itàlia, un país amb un deute superior al nostres veïns del sud. La reunió d'urgència dels ministres econòmics i la nul·litat d'una resposta al que està passant és una altra alarma que ens neguiteja. Creiem que, a nivell europeu, el pacient econòmic es troba a l'UVI, però no es veu massa clar el temps que s'hi estarà ni el tractament que se li ha de facilitar. La situació s'agreuja amb les vacances parlamentàries en molts països europeus, que impedeixen una ratificació de les mesures que s'adoptin que, per una altra part, tampoc es produeixen.

Una vegada més els fets arrosseguen a una cursa sense control i la cotització a la baixa és el que està regnant, entre altres coses, perquè ja els va bé als especuladors. No s'acaba de definir l'ajut a Grècia i ja es parla d'Itàlia i de retruc d'Espanya, mentre Portugal segueix en una incertesa notable.

Davant d'aquestes circumstàncies, la política no pot estar impassible amb el pols que li arriba imposat per un poder econòmic que no té res de democràtic. Resulta obvi que, en les actuals circumstàncies, independentment de les resolucions a nivells governamentals, s'ha de saber repartir els costos de la crisi, de forma i manera que tots hagin de responsabilitzar-se en allò que els pertoca, però procurant que l'equilibri sigui el just per a tots. Però això és el que no passa, i la correcció de les desigualtats no es fa quan són les més grans dels últims quatre anys. Al costat d'un panorama com aquest, es comprova com la corrupció campa per les seves i ha passat a ser estructural, amb la dificultat que això comporta per a la seva eradicació. I és que tot es complica quan tot es divideix per dos i així successivament.

Davant d'aquesta panoràmica, hem de saber tenir el suficient criteri per comprovar que no estem tan malament com en altres llocs i que les nostres reformes són més de caràcter conjuntural, en aquest moment, que no de fons, que ja ens arribaran amb el corrent globalitzador que patim.

Comprovant el que passa al món és just que sapiguem fer les nostres previsions i estiguem atents a les possibles dificultats que es presentin. Això només es pot fer si tenim les nostres estructures interiors amb la disposició necessària per poder adoptar allò que calgui, en el moment més convenient. En la mida que sapiguem donar força als nostre sectors, ens trobarem en millors condicions de futur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.