La recent dimissió d'Alberto Oliart, al front de RTVE, ens permet recordar una frase famosa que va pronunciar quan des del propi Congrés dels Diputats el van untar de porqueria, per degradar la seva imatge i col·locar cada grup polític la “«persona de confiança», que no pas el professional.

Malgrat tot, va ser escollit pels dos grans partits perquè al final es va reconèixer que s'havien oblidat de qui era, o sigui, Oliart. Un home una mica sord, amant de les tecnologies, advocat i memorialista amb rampells de poeta, seriós o inatacable. Per situar en les Televisions Públiques són necessaris personatges com el que comentem, capaços per la seva pròpia personalitat i vàlua de superar qualsevol tipus de pressió, vingui del poder que vingui. Allò que va definir tan bé com que a les «habitacions del poder, només existeixen ombres».

Creiem que la nostra televisió pública podria prendre algunes notes sobre la gestió del responsable de la pública espanyola. Sobretot en tot allò que fa referència a buscar el periodisme com a objectiu essencial i central de la gestió, com a únic camí per a la independència.

En les darreres setmanes s'han llegit molts comentaris sobre la televisió andorrana. En la majoria es podien apreciar aquestes «ombres» de les que parlàvem abans. Com que sempre ens agrada la claredat, creiem que la solució es troba precisament en un acord global de les forces polítiques i una responsabilitat professional de qui hagi d'estar-hi al front.

Demanaríem, això sí, que la independència i la professionalitat vetllés per damunt de cap altra consideració, i que no es busquin aliats, sinó responsables d'una gestió que ha de ser honesta, independent i, sobretot, al servei del país.

La majoria d'opinions aparegudes deixen entreveure un interès parcial i no global sobre com ha de ser ATV. Pensem que aquest no es el camí. Com tampoc creure que hem de fer una televisió de poble i no de país. Ara bé, tenim moltes maneres de fer una televisió publica, lliure i al servei del ciutadà, que no interfereixi amb la comunicació privada –que actua necessàriament en un altre vessant– i que tingui personalitat pròpia.

Fugim de les fórmules partidistes pel que tenen d'interessades i que es poden apreciar massa sovint, i anem en canvi a una televisió amb molts de clars i poques ombres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.