El sol fet que ja tinguem un Ministre de Cultura ha de ser motiu de festa. En els últims temps es parla molt poc i massa vegades s'utilitza la cultura per fer un tipus de política molt renyida amb el propi esperit de la saviesa. Una vegada més hem de recordar que la cultura estableix de forma nítida fins a quins límits una societat és capaç d'avançar i escollir les millors opcions. Pot semblar paradoxal, però és així.

En la nostra societat es confonen massa sovint els termes. La idea que la cultura és sinònim d'entreteniment o evasió resulta falsa. Pensar que no cal la nostra presència a la Biennal de Venècia és incultura, i remenar l'olla del projecte per tal de desacreditar un primer pas que fa molts anys que s'havia d'haver realitzat provoca una gran tristesa.

No ens podem lamentar del fet que no es coneguin els nostres artistes, si no els donem els mitjans necessaris per ultrapassar les seves fronteres. Cert que ells tenen molt a fer i dir, però no és menys real que, sense un recolzament públic i col·lectiu, la feina és feixuga i només poden sortir fora aquells que tinguin els recursos necessaris i ningú més.

Estem segurs que la Mostra d'Andorra a Venècia té defectes, però el més gran de tots seria no ser-hi presents. Simplificar el fet cultural fins a la picabaralla partidista i estreta és sinònim d'incultura o d'una política totalment allunyada de la que desitgem els ciutadans per al país, perquè el veritable sentit cultural es distorsiona fins que arriba a ser irreconeixible.

Que quedi clar que la cultura és la nostra identitat individual i col·lectiva, la mostra de la nostra capacitat creativa i de la nostra concepció innovadora. Una societat es desenvolupa sempre des de la cultura, i aquesta abasta tots els camps i no unes quantes parcel·les que ara interessen i després no. El nou ministre té molta feina per davant. La més important de totes, culturitzar el relat polític perquè tots entenguem que és necessària una política més eficient i no únicament d'aparador.

Només així tindran sentit tangible conceptes dels que tant es parla i tan poc coneixem, com la societat del coneixement, la innovació, l'excel·lència, la democratització, el rigor, l'autoexigència i sí, també, la internacionalització. Si entenem així les coses aconseguirem la qualitat del coneixement, la idoneïtat dels nostres valors, la societat que desitgem, el país que estem construint o el futur al qual aspirem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.