És un fet suficientment contrastat que, en època d'estiu i en els llocs de turisme, augmenten els contractes laborals. Potser en alguns sectors, aquells que sempre ploren i no sempre amb motius autènticament justificats, diguin que no és el cas de casa nostra, que a l'hivern sí, però que en èpoques de calor no tenim tants visitants. Sigui com sigui, cada vegada és més evident que hem d'allargar tot l'any la campanya comercial i turística, buscant els al·licients perquè tingui èxit i sigui un pol d'atracció.

Observem una predisposició a la cooperació forta, tant en el sector privat com en el públic. Això ens beneficia a tots. No tenim massa clar, encara, el tema dels horaris, però pensem que alguna solució que sigui justa deu existir per tal que es posi a la pràctica.

Per un altra part, hauríem de saber preparar a la gent sense feina o procedents d'altres sectors perquè s'integrin en el del serveis. Algunes proves s'han fet, però creiem que no les definitives. Si tenim problemes amb les quotes, ho hauríem de resoldre en l'àmbit intern, però això sí, buscant la qualitat en el servei –el que vol dir capacitat i la necessària formació—que ha de venir acompanyat per un salari just i no a la baixa, com acostuma a passar.

Molt servei que donem a casa nostra resulta molt car si establim la clàssica relació entre qualitat i preu, i, en canvi, a l'inrevés, una bona qualitat massa vegades és barata. Establir els marges adequats a cada cas és una feina que es podria iniciar ara, per tenir el bagatge necessari en època de major afluència de visitants.

El turisme maquilla moltes coses i, entre altres, els problemes laborals que hi pugui haver. Però el fet és que els tenim i s'han de poder solucionar. No és qüestió de donar pa per avui i fam per demà, sinó de tendir cap a una racionalització de la feina al llarg del temps, per evitar les improvisacions que sempre es produeixen i que mai tenen uns resultats positius.

Si ho sabem fer com cal, la confiança en el consumidor augmentarà, la voluntat de repetir també i, a més, aconseguirem mèrits suficients –no necessàriament agressius—per conservar la nostra clientela i incrementar-la. Repetim que un procediment idoni és aquesta cooperació entre sector públic i privat, que no s'hauria de centrar únicament en les grans superfícies, sinó a la vegada en el petit comerç, que té un pes específic en l'estructura econòmica del país.

Per a tot projecte sempre fa falta un primer pas. És el que sembla que es vulgui donar i el que es reclama de fa temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.