La CASS es troba a l'UCI, però la malaltia no és crònica ni irreversible si s'actua a temps. Aquest seria el diagnostic molt resumit que va fer el ministre de Finances, Jordi Cinca, durant la seva compareixença al Consell General, en una sessió que va servir per aprovar un suplement de crèdit per fer front al dèficit de la branca general de la seguretat social o, el que és el mateix, assegurar les prestacions sanitàries a tots els afiliats. Aquest any es preveu un total de 35 milions d'euros, una xifra que suposa el 10%del pressupost del Govern, i les previsions apunten fins els 40 milions d'euros de pèrdues a finals de l'any que ve sinó es prenen mesures correctores de forma urgent.

De les paraules del ministre és fàcil entendre que em model no és sostenible amb les circumstàncies econòmiques actuals. No és només la crisi econòmica, l'envelliment de la població, o la reforma del 2008 consensuada per tots els grups parlamentaris. És un còctel amb tota una sèrie de combinacions, i de fet des del 2007, abans de la modificació, els números ja donaven signes d'alerta de què al situació financera seria insostenible, amb l'esgostament progressiu de les reserves que han premés arribar fins al dia d'avui.

Per això al desembre s'encetarà un ampli diàleg amb tots els agents implicats, amb el ben entès –així s'ha d'entendre– que la decisió està en mans exclusives del Govern i dels legisladors. Tampoc poden quedar en un sac buit les paraules de la consellera socialdemòcrata Sílvia Bonet. L'exministra va recordar que la sanitat és una inversió, certament, i no tots els esforços han de recaure en retallar l'Estat del Benestar que tant ha costat conquerir.

En aquest afer tant espinós tothom haurà de cedir, buscant la fórmula per intentar salvar l'elevat nivell de prestacions que dóna actualment la CASS. Ningú dubta que hi ha hagut abusos per part de molts, i que el sacrifici s'exigirà a tots. I sense oblidar, tampoc, que s'ha de treballar no únicament en l'àmbit sanitari de la branca general, sinó en assegurar les pensions dels cotitzants que han pagat religiosament al llarg de la seva vida laboral per assegurar uns ingressos, encara que siguin mínims, un cop arribi la jubilació.

Tal com va reconèixer Cinca, actualment hi ha un estret marge de maniobra per capgirar la situació. La reforma ha de ser profunda i consensuada, deixant de banda les diferències polítiques i pensat en els ciutadans i usuaris de la seguretat social, i parlant també amb els metges, sense embussos i claredat, perquè és un tema d'interès nacional. No es tracta tant de salvar la CASS, sinó de mantenir-la.

Per a més informació consulti l'edició en paper.